“La Teoria del desenvolupament cognitiu” de J. Piaget (1896 – 1980)

El problema epistemològic de “com i què sabem” ha preocupat els filòsofs de totes les èpoques, però hi ha hagut personatges que han portat la seva preocupació al màxim nivell, entre aquest personatges trobem a Jean William Fritz Piaget (1896 – 1980).

Nascut en un entorn educatiu propici, ja que el seu pare era professor de literatura medieval a la Universitat de Neuchâtel, aviat es va introduir a la filosofia de l’evolució creativa, de Henri Bergson, influït pel seu avi. Piaget va encaminar-se a analitzar la biologia com a l’explicació de totes les coses i del coneixement de la pròpia ment.A partir d’aquest punt l’aleshores jove científic va decidir consagrar la seva vida a la descripció biològica del coneixement. I va comprendre que necessitava de la Psicologia per a poder avançar en el seu objectiu, apart va interessar-se pel psicoanàlisi.

Piaget va desenvolupar el terme “epistemologia genètica” per a expressar la seva idea sobre de quina manera arribem a “saber”, i considerant que aquest saber està lligat i depenent del desenvolupament biològic de cada individu, tal com ho expressa el seu terme “genètic”. Però el seu concepte “genètic” no fa referència al camp de la biologia que estudia els gens, sinó a la gènesi de la forma de pensar de la ment humana.

Sens dubte que les investigacions de Piaget estaven influenciades per la poca salut mental de la seva pròpia mare, d’aquí que l’investigador s’interessés profundament per la psicopatologia i s’apropés a les teories de Sigmund Freud (1856 – 1939).

Piaget, quan va acabar el seu doctorat va treballar durant un any a la clínica psiquiàtrica d’Eugen Bleuer a Zurich, on va aprendre la disciplina de l’entrevista clínica que tant li serviria en el futur per aplicar aquesta metodologia en el tractament per als infants. Després Piaget va anar a estudiar dos any a la Sorbona de París, on va fer contactes amb Theóphile Simon, coautor amb Alfred Binet (1857 – 1919), del primer test d’intel·ligència, un test amb les bases del qual encara es treballa avui en dia arreu.

Doncs ja el segle XX, Jean Piaget juntament amb Théophile Simon, íntim col•laborador d’Alfred Binet, ambdós van rebre l’encàrrec del Ministeri d’Educació francès per crear un procediment que permetés detectar a temps, els alumnes que tenien dificultats o anaven més retardats en el seu desenvolupament cognitiu.

El doctor Simon en aquell moment va suggerir a Piaget que apliqués els test de raonament de Cyril Burt com a part de l’Escola de Binet, en els infants de París.

De l’aplicació dels test, Piaget va adonar-se de la dificultat que tenien els nens en relacionar la unitat en el conjunt i en el color. I va descobrir que fins i tot infants d’11 a 12 any tenien alguna dificultat en relacionar la part amb el tot. I a partir d’una sèrie de reflexions en aquest entorn, Piaget va començar a estudiar el “raonament” dels infants.

Més tard, el director de l’Institut Jean-Jacques Rousseau de Ginebra, el doctor Edouard Claparède, va oferir a Piaget el càrrec de director d’investigacions.

L’Institut Jean Jacques Rousseau era un centre especialitzat i dedicat a l’estudi científic de l’infant i a la formació del professorat. Piaget en la seva carrera d’investigador del coneixement, va publicar 5 llibres, alguns basats en els estudis realitzats amb infants de la « Maison des Petits », que era el parvulari del mateix Institut Jean Jacques Rousseau.

El prestigi del centre, va atraure l’atenció mundial dels pedagogs i estudiosos. Després de casar-se amb Valentine Châtenay també investigadora del centre, van tenir tres fills, Jacqueline, Lucienne i Laurent, i el matrimoni va dedicar-se a estudiar detalladament el desenvolupament cognitiu dels seus propis fills. D’aquest estudi tan aprofundit va poder escriure una sèrie de llibres sobre el desenvolupament de la intel·ligència durant la infantessa. Va publicar la “Teoria del coneixement” (1950) un compendi de diversos estudis (en tres grans volums) i que incloïa des del desenvolupament lògic dels nombres, fins la geometria, l’espai, el temps i la quantitat. L’obra de Piaget va posar les bases per als procedents estudis sobre la psicologia de l’ensenyament i la seva “Teoria del desenvolupament cognitiu”, va ser acceptada pel món intel•lectual i científic d’arreu.

És en aquest entorn que l’alemany Wilheml Stern va crear la seva fórmula per establir el coeficient intel·lectual (Intelligence Quotien). La IQ qué més tard l’americà Lewis Terman, establiria que un coeficient intel·lectual entre 90 i 109 seria equivalent a una intel•ligència mitjana. L’equació s’obté de dividir l’edat mental entre l’edat real i multiplicar per cent, aquesta metodologia s’utilitza habitualment en els tests actuals.

Piaget també va ser membre del Consell Executiu de la UNESCO i director de la Junta Internacional de l’Educació, a part de fundar el seu propi Institut d’Investigacions a Ginebra que va dirigir ell mateix i que va acollir investigadors i estudiants d’arreu. Va rebre més d’una dotzena de títols Honorífics de diverses Universitats i finalment va morir a Ginebra l’any 1980 després d’una vida molt disciplinada i plena de èxits professionals, que li van permetre deixar un gran llegat en el camp de la psicologia evolutiva. Piaget és considerat un dels psicopedaggcs més destacats del segle XX i un precursor de la corrent del “Constructivisme” (Construcció del pensament) corrent que comparteixen entre altres, Carl Bereiter i Marlene Scardamalia, dos dels seus seguidors actuals en aquest àmbit del desenvolupament cognitiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *