La Seu d’Urgell ha mostrat aquest migdia el conjunt de recursos, una part dels quals tecnològicament avançats, que es posen a l’abast de la societat per donar a conèixer el seu ric passat medieval. 28 codis QR faciliten que els turistes puguin conèixer al detall tots els punts d’interès per interpretar fàcilment les singularitat històriques de la Seu.

A banda d’aquest suport, s’ha fet públic un gran portal a internet -laseumedieval.com- que engloba 25 vídeos, molt ben documents i amb imatges virtuals, que ens situen en un entorn medieval.

Per arribar a un públic internacional s’ha programat en cinc idiomes –català, castellà, francès, anglès, italià i alemany-. Els recursos per conèixer i fer els itineraris turístics per la Seu també han contemplat l’edició d’una guia turística, mapes del municipi, set plafons i 35 plaques ceràmiques que identifiquen espais d’interès. També un plànol gegant i altres senyalitzacions de caràcter turístic a diferents indrets del municipi.

La Seu era un caramel temptador

La Seu, a l’edat mitjana, no era un lloc qualsevol. La ciutat havia esdevingut un centre polític, econòmic i religiós, i també un estratègic nus de comunicacions que controlava bona part del Pirineu. Aquests motius convertien la Ciutat d’Urgell en un caramel ben temptador, i van comportar la construcció de diferents recintes de muralles i defenses al llarg dels segles.

Per tal de conèixer i difondre el passat medieval de la ciutat, l’Ajuntament ha impulsat els darrers mesos la realització de diversos estudis. Per un costat, un exhaustiu recull de la documentació que els urgellencs del segle XIV generaven quan anaven a Cal Notari (ben sovint, i pels motius més diversos). Per un altre, un inventari de les restes que encara avui es conserven d’aquestes fortificacions, malgrat el pas del temps i les obres i renovacions d’edificis. I finalment un catàleg d’immobles i elements que tenen valor patrimonial i que, per la seva importància i pels seus valors, hauríem de saber conservar.

Quina informació ens han aportat aquests estudis? Un cúmul de dades que, sens dubte, representen un abans i un després en la història de la Seu. Des d’aspectes urbanístics (com la importància del barri de Capdevila, que a la documentació s’anomena “vil·la vella”) fins a elements de la vida social i econòmica de la Seu, amb una dinàmica comunitat jueva o una elit de mercaders i de carnissers que, per aprofitar la pell del bestiar que s’escorxava, va generar una veritable indústria de producció de sabates.

El coneixement passat ha de permetre, evidentment, difondre a nivell turístic el nostre patrimoni, però també, i potser sobretot, ser conscients de la importància de la Seu, de cuidar el nostre entorn a nivell estètic i a nivell patrimonial, i guanyar una autoestima massa baixa que, sovint, ens fa pensar que “a la Seu no hi ha res”. És allò que diuen: no es pot estimar allò que no es coneix. I sens dubte, estudiant i coneixent el nostre passat podrem valorar-lo com cal i fer-lo arribar a tothom.

Un estudi minuciós subvencionat pel Fons Feder i la Generalitat

Tota la documentació obtinguda de l’època medieval ha estat analitzada minuciosament a través de diferents estudis. L’historiador Carles Gascón i els arquitectes Joan Marquet i Marc Vidal han analitzat els elements patrimonials del centre històric. L’estudi arqueològic i topogràfic de les muralles medievals ha anat a càrrec de l’arqueòleg Òscar Augé i el buidatge documental dels protocols notarials de l’Arxiu Capitular d’Urgell ha estat obra de Laura de Castellet. El treball ha estat exhaustiu i ha comptat amb el finançament dels fons europeus FEDER, en el marc del Programa FEDER Catalunya 2007-2013, i dels plans de foment del turisme del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

El principals punts d’interès per visitar

Amb la catedral de Santa Maria, del segle XII, obra romànica única a Catalunya, com a atractiu central, s’articulen tres itineraris que ens permeten repassar la història patrimonial, artística, religiosa, militar i ciutadana de la Seu d’Urgell des dels seus inicis.

El recorregut principal, el que es dedica al nucli històric, inclou atractius com:

• La catedral

• El Museu Diocesà, on es guarda el Beatus, una peça excepcional, un manuscrit del segle X, decorat amb miniatures, basat en els textos del Beat de Liébana

• L’església de Sant Miquel, del segle XI

• L’Espai Ermengol, un centre d’interpretació de la vida ciutadana i la història de la població de la Seu

• El Palau Episcopal, del segle XIV

• El Carrer dels Canonges, que en la seva part baixa era la seu del gremi de carnissers, activitat econòmica cabdal de l’època i, a la part alta acull palauets dels bisbes i canonges

• Vestigis dels carrers on es concentrava la comunitat jueva, una de les més pròsperes del Pirineu català

• La Plaça, l’antic espai de mercat

• Vestigis de les muralles que van protegir i encerclar la Seu

• L’església gòtica de Sant Agustí

• Un molí, datat del segle XVIII

• El claustre classicista de Sant Domènec

• Les mesures per al gra, als porxos del carrer Major

Dos itineraris més

L’itinerari centrat en la ciutat nova proposa un recorregut per la ciutat que va depassar els límits de l’antic nucli medieval, a partir del segle XIX, amb alguns punts d’especial interès com el passeig Joan Brudieu, el Seminari Conciliar, el Parc de Valira i claustre modern, i el Parc Olímpic del Segre.

I el tercer recorregut ens aproxima al nucli de Castellciutat, un antic municipi integrat a la Seu d’Urgell l’any 1971, i que mostra un conjunt extraordinari de patrimoni militar modern.