La religió, una eina de convivència?

Per a moltes persones, el fet religiós en sí mateix és l’eina existencial que dóna resposta i sentit a la vida. La religió, però, ha estat també un “codi” de conducta i comportament a diferents societats i civilitzacions per formalitzar i ordenar la convivència entre els individus, a partir d’unes normes  (ritus) que han contribuït a potenciar i protegir la unitat del “grup”.

En un context actual, on el fonamentalisme “religiós” ha fet perdre tota raó de ser, ens veiem més obligats que mai a defensar la laïcitat d’un “tot col·lectiu” (la societat), deixant dins de la parcel·la privada allò que tingui a veure amb la fe; no obstant –com a societat- també hem de contribuir a desestigmatizar la religió com a sinònim de radicalització perquè si no ho fem així, estem fent engrandir l’excusa dels qui justifiquin la violència com una resposta al menyspreu de les seves creences, quan en realitat el que fan, ho fan per problemes d’integració generacional  i que no han estat capaços de superar. En aquest aspecte tothom en té molt a dir i molt a fer, motiu pel qual l’educació i la convivència han d’ésser elements prioritaris en les polítiques socials de tots els Estats, per evitar que, joves desestructurats, social i emocionalment, siguin presa fàcil d’uns terroristes que mal utilitzen el nom de la religió per fomentar l’odi vers la humanitat.

Com he dit al començament, el fet religiós és una eina que, depenent del seu ús, pot esdevenir útil o, pel contrari, pot resultar letal. La religió, en tant que mitjà de creixement personal no hauria de ser mai un entrebanc, ni per a la democràcia, ni per a la diversitat ni per al respecte, perquè la religió, sigui quina sigui, és en si mateixa un camí que pot ajudar a fomentar la pau i l’estimació entre les persones.

El problema no és mai la religió, el problema el creen aquells que se l’apropien donant missatges contraris al dogma que diuen representar i aquí, en aquest precís moment, aprofitant-se de la duresa de la qüotidianitat de moltes persones, és quan el fonamentalisme comença a germinar i a generar odi. Els proclamats dirigents de la fe són perillosos davant la fàcil manipulació de les masses quan utilitzen a la religió per enfrontar la diversitat humana i espiritual de les cultures. D’exemples en tenim molts i a totes les confessions; així doncs el que crec que hem de tenir clar és no fomentar tampoc, des d’una perspectiva agnòstica, un missatge negatiu del fenomen religiós quan té una raó de ser amb la mateixa existència de la humanitat… La religió és com un ganivet… pot ser útil com a eina per tallar aliments o, pel contrari, esdevenir un perill si s’utilitza per matar o intimidar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *