Una sola definició de la paraula “orgull”, no existeix… Jo em quedo amb la que diu: “sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres”.
És a partir d’aquest context que dono valor al dia 28 de juny –“Dia de l’orgull”- perquè reivindica bàsicament això: la dignitat.
No obstant, hi ha persones fins i tot dins del col·lectiu GLBT que no ho acaben de veure clar, que no veuen aquesta reivindicació com un mitjà de normalització social, sinó que més aviat creuen que agreuja un estigma, degut al caire festiu i potser també folklòric que acostuma a agafar…
Jo crec que sí, que cal el “Dia de l’orgull” perquè de 194 Estats que existeixen al Món, en 7 se’ls aplica la pena de mort, en 41 se’ls imposa la pena de presó i, en molts casos, la cadena perpètua. En 5 països se’ls condemna a realitzar treballs forçats o a la deportació i només en 22 se’ls permet contreure matrimoni.
Crec que sí, que cal el “Dia de l’orgull” perquè generalment el masclisme, l’homofòbia i la violència de gènere son rostres idèntics a un mateix maltractament i… el “Dia de l’orgull” també vol ser el dia de la pau, de l’estimació, de la dignitat i del dret a ser de cadascú.
Crec que sí, que cal el “Dia de l’orgull” per homenatjar a les víctimes de Stonewall del barri de Greewich Village que varen manifestar-se l’any 1969 per la persecució i violència sistemàtica a la que estaven sotmesos per la seva condició sexual, així com els que van morir a Auswitch en camps d’extermini. També pels que han lluitat dia a dia i han aportat més igualtat i tolerància encara què hagin estat rebutjats pels seus propis familiars o entorns més immediats.
Crec que sí, que cal el “Dia de l’orgull” perquè relativament a prop nostre, dins del continent Europeu se’ls tanca en camps de concentració, com per exemple a Txetxènia i perquè a Rússia son perseguits, menyspreats i torturats.
Crec que sí, que cal el “Dia de l’orgull” perquè, a l’igual que passa amb l’anomenada violència domèstica, cada any hi ha víctimes per homofòbia arreu del Món; homes i dones que son assassinats perquè estimen a d’altres homes i dones.
Crec que sí, que cal el “Dia de l’orgull” per fer visible una realitat, un fet que sempre ha estat i seguirà estant, per molt que s’hagi volgut amagar i silenciar en benefici d’una societat patriarcal i masclista; per aquest motiu també crec que sí, que cal el “Dia de l’orgull” per reconèixer les aportacions de moltes persones GLBT que han contribuït social, cultural i científicament amb el seu treball i dedicació com per exemple Alan Turing, Harvey Milk, Gabriela Mistral, Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci, Miquel Angel, Oscar Wilde, Sally Kristen, Federico Garcia Lorca, Elton John, Michel Faucault, Chavela Vargas, Jacqueline Lambda, David Bowie, Fredy Mercuri, Rod Hudson, Simone de Beauvoir, Greta Garbo, Marlaine Dietrich, etc
I… finalment desitjo que aquest “Dia de l’orgull” deixi de tenir sentit quan a cada racó del Món hi hagi espai per al respecte i la dignitat de cadascuna de les persones, i es doni més valor a l’amor que no pas al conflicte.
