Podríem definir el progrés com el camí endegat per l’espècie humana per conquerir de forma creixent, espais més amplis de llibertat. Llibertat estretament relacionada amb el saber més, imprescindible per superar els dubtes existencials que es produeixen en l’actual societat complexa del coneixement. Llibertat amb diferents interpretacions, segons la vessant conservadora, que defensa els interessos de les classes dominants i una altra favorable als canvis socials en contra d’aquestes classes. Totes dues defensen la negació de la intervenció de l’estat, en la gestió dels afers, que estimen perfectament assumibles per la pròpia societat, al marge de l’estat.

Interpretacions amb conseqüències molt diferents, com clarament es pot veure en la gestió de la sanitat pública. Els conservadors defensen que es posi en mans de l’empresa privada, que amb criteris economicistes, funciona d’acord amb les lleis del mercat, considerant com a clients a les persones ateses. Els partidaris dels canvis socials, aposten per una organització autogestionada pels propis executors del servei, amb l’empodarament de les persones ateses, considerades com a usuaris. El neoliberalisme està a favor de l’empresa privada, mentre que el moviment llibertari defensa l’autogestió. En aquests moments són les úniques ideologies que han resistit el pas del temps. Totes les altres, defensores d’un estat burocràtic paternalista, són cada vegada més rebutjades, per una ciutadania que no vol renunciar a la seva llibertat.