Aquesta planta enfiladissa és originària de l’Amèrica Central i del sud. 

És coneguda com bandera espanyola degut a la tonalitat groga i vermellosa de les seves flors.

Té unes fulles de fins a 15 cm de longitud i 14 cm d’ample, a vegades amb els marges dentats, de color verd intens.

És una planta perenne però que es conrea com a anual, ja que no és capaç de suportar les temperatures baixes de l’hivern.

Pot desenvolupar-se en testos o en cistells penjants, però estarà molt millor en un test gran en una terrassa on rebi molt de sol i emparada per un mur o un altre suport, on les puguin agafar les seves tiges vermelloses.

La floració comença el mes de setembre i dura fins al novembre o fins a l’arribada dels primers freds.

Les flors, de diversos colors que van del groc al vermell passant pel taronja, apareixen a l’extrem de les tiges en grups de fins a 20 cm de llargada.

Els fruits són unes càpsules globoses de color porpra, que a l’obrir-se alliberen les llavors, generalment quatre.

Els regs han de ser regulars però no excessius, la terra ha de romandre moderadament humida i és preferible que sigui rica i estigui ben drenada.

Quant a l’adob, necessitarà una aportació a l’inici de la temporada.

Per Redacció / AMIC – Tot Sant Cugat