La inexistència del mal

La primera vegada que vaig sentir aquesta frase em vaig enfadar força. Em refereixo a això d’ “el mal no existeix”. De fet, era d’un grup de simpatitzants de la Nova Era que volien convèncer-me que no hi ha ningú pervers, tot i que és evident que moltíssima gent fa coses dolentes, però segons ells era perquè no en sabien més. En aquell moment em vaig adonar que estava d’acord amb la lògica però sentimentalment em negava a acceptar-ho del tot. I segueixo fent-ho. Com aquell antic filòsof grec que assegurava que no hi havia el mal sinó l’error i que la gent que conegués de veritat la bondat la practicaria, aquests amants de la filosofia oriental pensaven si fa no fa el mateix. I si ho ens pensem fredament tots creiem actuar de la manera més raonable possible. Anem a un dels casos més extrems: al violadors. Ells volen satisfer les seves necessitats i els preocupa poc o res que senten les seves víctimes. De vegades, potser pensen fins i tot que els agrada. Anem al personatge considerat com el dolent per excel·lència del segle XX: Hitler. Ell no es considerava un malvat. Al contrari, es veia com un profeta de la raça dels aris contra els seus malvats enemics. I volia destruir-los abans que ells els destruïssin. No fa res que no hi hagués cap amenaça contra els aris, al contrari, ja que aquesta sí que existia al seu cap.

Les persones veiem el món en funció dels nostres prejudicis i les nostres circumstàncies. I la nostra maduresa. Un nen petit es creu el centre del món. Quan creix se n’adona que no és així. Doncs bé, la majoria de nosaltres pertanyem a col·lectius que es creuen el centre del món i els qui estan fora no són veritables humans. L’egocentrisme, doncs, s’ha de temperar però un excés de pertinença al grup, el que sigui, també. L’individualisme extrem, doncs i el col·lectivisme extrem porten al que podríem anomenar mal. Però en realitat no ho és. Malgrat tot, la majoria de nosaltres sentim un pessigolleig estrany quan veiem coses que no haurien de ser. I tot i que tinguin lògica pels qui ho han fet, afortunadament, el nostre sentit moral fa que ens repel·leixi. El mal no existeix però, fins ara, aquesta figura ha estat necessària perquè siguem una mica millors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *