La consciència és la capacitat que ens permet tenir experiències. Allà on hi ha la nostra consciència estarà la nostra existència. La consciència és la capacitat de donar compte, experimentar. Prendre consciència no consisteix a separar-se de la realitat, allò que es fa. És tot al contrari. És viure plenament allò que s’està fent, allò que es té entre mans. Així doncs, curiosament, la consciència és la manera de viure pacíficament, totalment ara i completament aquí.
Prendre consciència és adonar-se del fet de ser viu. És estar allà amb els cinc sentits, amb tot el mateix ésser. És indispensable tenir la consciència del que se sent a cada moment, ja que això permet, que els pensaments, accions i sentiments aconsegueixin estar en harmonia, i així poder identificar si el que s’està vivint és el que es vol i, si no és així, canviar-ho.
És important que cada persona permeti conèixer-se. Quan s’aconsegueix identificar allò que molesta, allò que no li agrada o allò que no li fa feliç, és quan es té la consciència de canviar les coses i prendre decisions des de l’ésser i no des de l’ego.
Perquè parlar de consciència, en el fons, és parlar de la persona mateixa i del més íntim del seu ésser. Sense la consciència no seríem humans. Ella uneix tots els homes i les dones en la veritat essencial que els constitueix, per sobre de les diferències històriques que realment es donen.
En altres paraules, la consciència és el que fa que tinguem els peus sobre la terra, evitant que visquem en un món de fantasia.