La Generalitat declara element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball Cerdà de la Seu d’Urgell

El Govern de la Generalitat ha acordat declarar el Ball Cerdà de la Seu d’Urgell element festiu patrimonial d’interès nacional. El ball es caracteritza per la seva elegància i el seu arrelament. Hi tenen gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. És un element festiu de referència a la Seu, que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca. 
 
El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell s’estructura en diverses parts: la passada pels carrers, el pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de “Risto”, i finalment el ball de casats.  El personatge de referència és el fadrí major, qui marca el compàs, i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol. Cada any és un fadrí diferent triat pels voluntaris que s’ofereixen.
 
El ball és un dels actes centrals de la Festa Major, es balla, cada any, l’últim diumenge d’agost al matí, a la plaça Palatín, davant un nombrós públic i amb els músics col·locats en una tarima. En primer lloc se celebra el Ball Cerdà Infantil i després, el Ball Cerdà d’adults. Es balla, també, a l’octubre, dins la setmana de la gent gran, amb parelles mixtes formades per joves i grans.
 
Els orígens del Ball Cerdà, com a variant del Ball Pla, són incerts. Per fonts orals, es té coneixement que s’havia ballat al segle XIX, i la primera referència coneguda a la premsa és de 1916.  La dansa ha sobreviscut a d’altres balls de la Seu d’Urgell, com era el de Cascavells, l’Indiot per Carnaval i el Contrapàs. És un ball rodó tancat, que formava part d’un conjunt de danses, un ball d’exhibició i, antigament, també, un ball de festeig, en el qual es feien públiques moltes parelles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *