El Camí de Sant Jaume és una de les rutes de pelegrinatge més antigues i conegudes del món, però el seu ressorgiment modern i la seva senyalització es deuen, en gran part, a la dedicació d’un home: Elies Valiñé. Aquest sacerdot gallec va ser el visionari que va marcar el camí amb les emblemàtiques fletxes grogues, convertint-les en un símbol universal per als pelegrins.
Elies Valiñé Pérez va néixer el 2 de febrer de 1929, a Lier, a la província de Lugo, Galícia. Va estudiar sacerdoci i es va doctorar en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Comillas. L’any 1959, va ser nomenat rector de la parròquia d’O Cebreiro, un petit poble a la muntanya que era una de les portes d’entrada tradicionals del Camí Francès a Galícia. Va ser en aquest lloc on va començar a desenvolupar la seva gran tasca de recuperació del Camí de Sant Jaume.
Durant la seva recerca acadèmica, Valiñé va estudiar a fons la història del Camí i va comprendre la seva importància cultural i espiritual. A mitjan segle XX, el Camí estava gairebé oblidat, amb molts dels seus trams desapareguts o en desús. Determinat a revitalitzar aquesta ruta històrica, va començar a recórrer-la, a documentar els seus traçats originals i a sensibilitzar autoritats i comunitats sobre la seva rellevància.
Un dels gestos més emblemàtics d’Elies Valiñé va ser la creació de la fletxa groga, el símbol que avui guia milers de pelegrins. La llegenda diu que, als anys setanta, amb un pot de pintura groga utilitzada per obres públiques, va començar a marcar el recorregut del Camí. Va fer-ho com una manera pràctica i senzilla de facilitar el pas als pelegrins i evitar que es perdessin.
L’elecció del color groc no va ser aleatòria: era un color visible i usat en la senyalització viària, la qual cosa facilitava la seva disponibilitat i reconeixement. A poc a poc, aquesta iniciativa es va estendre i altres voluntaris i institucions van seguir el seu exemple, fent que la fletxa groga es convertís en el senyal inconfusible del Camí.
Gràcies als seus esforços, el Camí de Sant Jaume va començar a recuperar la seva popularitat, fins al punt que, el 1987, el Consell d’Europa el va declarar el Primer Itinerari Cultural Europeu. Aquesta distinció va contribuir a la seva projecció internacional i al seu desenvolupament turístic i espiritual. Elies Valiñé va morir el 1989, però el seu llegat perdura.