L’expressió “LA ESPAÑA VACIA” fa referència a les zones d’Espanya, on es produïren les emigracions més massives durant el denominat èxode rural dels anys 1950 i 1960. Espanya és el país europeu amb menys territori habitat (13%), és a dir un 87% està despoblat. Engloba les dues Castelles, Extremadura, l’Aragó i la Rioja, regions que representen el 53% del territori, on hi viu un 5% de la població. La densitat és de 12’5 habitants per kilòmetre quadrat i la mitjana d’edat és de 50.
Segons dades publicades pel Gobierno de España, en el 2019, el 90% de la població viu en el 30% de municipis. De 2010 al 2019 el 80% dels municipis han perdut població. Segons estimacions de l’ONU, en el 2035, el 33% de la població espanyola viurà en les dues grans urbs espanyoles: Madrid i Barcelona.
Quan parlem del fenomen, ens referim al creixent despoblament i envelliment a les zones rurals espanyoles. Però també a la manca de serveis i oportunitats per a la població i a la manca d’incentius per a les indústries no contaminants per a fomentar instal·lar-se a les regions afectades
En front de l’èxode, són necessàries estratègies per a combatre’l. Al meu parer, passen per dotar de serveis i oportunitats amb avantatges econòmics, fiscals i socials als habitants, per a promoure que es quedin al territori i no hagin de marxar a la recerca de millors condicions de vida.
Fa uns anys, persones preocupades per la crisi funcional del medi rural crearen una organització política, per a lluitar contra els greus desequilibris que amenacen en fer inviable extensos territoris en termes socials, econòmics i demogràfics.