La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS) va presentar ahir dimarts el balanç de les seves activitats durant el 2024 i va exposar durant la celebració del Ple les principals línies estratègiques de l’entitat per aquest 2025. La celebració dels 30 anys de l’entitat va marcar l’agenda i els actes de la Cambra al llarg de tot l’any passat. A destacar, la celebració de la primera edició de la Festa del Comerç, l’exposició a l’aire lliure els mesos de juliol i agost amb un recorregut històric en format fotogràfic. Abans, el 19 de juny, va tenir lloc un emotiu acte institucional que va comptar amb la presència del cap de Govern, Xavier Espot, i va reunir les institucions i principals entitats econòmiques i socials del país.
L’esdeveniment va servir per a retre un homenatge a les persones que van contribuir i impulsar la creació de la Cambra. A més, es van editar un seguit de vídeos publicats a les xarxes socials amb la participació destacada dels sis presidents de l’entitat i les dues directores on cadascun d’ells va fer un repàs pels principals projectes duts a terme durant el seu mandat.
Durant l’any passat, la Cambra va renovar la meitat dels membres del Ple i es va aprofitar per a millorar la representativitat dels diferents sectors econòmics del país a l’entitat.
2024: Un any de transformació i creixement
El 2024 va ser un any de consolidació de projectes i d’implementació de noves iniciatives i en concret, un avenç significatiu va ser la posada en marxa de l’Observatori del Comerç, una eina fonamental per a analitzar tendències, identificar oportunitats i desenvolupar estratègies per a enfortir el sector.
El projecte és una realitat des de l’estiu de l’any passat gràcies a la col·laboració publicoprivada entre la Cambra i Andorra Turisme. Es va crear amb l’objectiu de disposar d’un espai d’anàlisi i reflexió sobre el sector de venda al detall del país, donar resposta a les necessitats de coneixement, realitzar un seguiment continuat dels aspectes estructurals del sector i disposar d’indicadors que analitzin l’evolució de les tendències, a més d’oferir a les empreses i als operadors informació clau per a la seva gestió.
El comerç continua sent un dels pilars de l’economia andorrana i el fet de disposar de dades, estudis i anàlisis quantitatius i qualitatius permetrà aprofundir en una reflexió sobre el model actual.
En aquest sentit cal destacar la celebració de la primera edició de la Festa del Comerç que va prendre el relleu del Concurs d’Aparadors de Nadal celebrat durant 25 anys. L’objectiu d’aquest esdeveniment és consolidar el teixit comercial andorrà com a referent del sector amb l’ambició de ser la plataforma que identifiqui, reconegui i projecti els establiments, iniciatives empresarials i professionals del comerç que contribueixen a la millora de la competitivitat i projecció del comerç dins i fora del país.
Un altre dels aspectes que es pretén promoure és la cohesió i l’enfortiment de la xarxa relacional del sector comercial. En aquest sentit, l’esdeveniment vol ser un espai de trobada, referència i networking per als professionals del comerç, oferint oportunitats per al creixement i la col·laboració.
A més, s’atorguen premis en set categories diferents, una d’elles per a reconèixer la trajectòria d’un professional del país.
Durant el 2024 també es va consolidar el Consell del Sector Privat del Turisme (CSPT) com un òrgan de representació unitària del sector turístic davant les institucions públiques com una única veu dins del sector turístic amb interlocució continuada amb el Govern.
El CSPT aglutina el sector privat del turisme. A part de la Cambra està integrat per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i 13 empreses i associacions: la Unió Hotelera d’Andorra, Autèntics Hotels, l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics, Ski Andorra, Naturland, Caldea-Inúu, Unnic Andorra, l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra, l’Associació de Transports Públic de Viatgers d’Andorra, l’Associació de Comerciants Riberaygua i Travesseres, l’Associació de Comerciants del Centre Històric d’Andorra la Vella, l’Associació de Comerciants de l’Eix Central i l’associació APROPAS.
Un altre dels reptes de la Cambra durant l’any passat ha estat l’acompanyament de les empreses en la resolució dels seus dubtes i inquietuds en relació a l’encaix a la Unió Europea. Un dels principals objectius de l’entitat com a òrgan consultiu ha estat establir un diàleg sectorial amb la voluntat d’acostar les negociacions sobre l’Acord d’associació als empresaris a través de reunions mantingudes amb la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus perquè les empreses poguessin obtenir el màxim d’informació.
L’àmbit de la transformació digital i l’adaptació de les empreses a la intel·ligència artificial (IA) també va ser un focus d’atenció prioritari. De fet, la IA ha irromput amb força i ha generat molt d’interès entre les empreses del país i des de la Cambra es van començar a oferir diferents formacions centrades en com integrar aquesta tecnologia d’una forma pràctica dins del teixit productiu. En total, s’han realitzat 18 formacions especialitzades en intel·ligència artificial i digitalització, amb una participació de 212 assistents i, paral·lelament, també s’han ofert diferents webinars i jornades específiques amb la Secretaria d’Estat de Transformació Digital.
A més, s’ha continuat amb el desenvolupament del Programa de Digitalització d’Empreses (PdE) que Andorra Digital ofereix en col·laboració amb la Cambra i Andorra Business per a ajudar a les empreses andorranes a iniciar un procés de transformació digital que permeti millorar els processos interns i créixer en eficiència i competitivitat.
En l’edició de l’any passat es van rebre un total de 368 qüestionaris sobre assessorament digital. El creixent interès i la paquetització de serveis proposats va esdevenir tot un èxit de convocatòria i va fer que durant el mes de novembre s’hagués d’ampliar la partida de subvencions destinades a la digitalització de les empreses.
Una de les prioritats manifestades per la Cambra va ser obrir-se a nous públics i en aquest cas, cal destacar la consolidació de l’Impuls Jove que al 2024 va registrar un augment considerable tant dels joves inscrits com d’ofertes laborals proposades.
En aquest sentit, estan inscrits un total de 947 joves (un 108% més que l’any anterior) i s’han registrat 131 ofertes que suposen un 65% més respecte el 2023. L’actualització de l’aplicació amb la creació d’un sistema d’alertes i altres millores tecnològiques va permetre ampliar el número d’ofertes disponibles i també diversificar els sectors.
Un altre dels projectes a destacar és la divulgació del Centre de Resolució de Conflictes Empresarials (CRCE) que assessora a les empreses a trobar quin és el millor mètode ADR a l’hora de posar solució d’una forma imparcial, objectiva i professional a resoldre una situació entre dues parts.
L’any passat, el CRCE va celebrar una jornada divulgativa conjuntament amb el Col·legi d’Advocats d’Andorra que va comptar amb la participació de l’advocat Paulino Fajardo. També es va continuar amb la promoció de les funcions del CRCE i es van mantenir reunions amb diferents entitats.
La formació continuada és una de les línies d’actuació més destacades. Durant el 2024 van assistir un total de 892 persones a les 84 formacions que es van oferir. Les temàtiques cada vegada són més especialitzades i pràctiques. Entre les més sol·licitades són les que estan relacionades amb la transformació digital i la IA, juntament amb la fiscalitat i la prevenció del blanqueig de capital, a més de la formació recurrent i els cursos de pilots de dron.
Un dels aspectes a posar en valor és la signatura d’un conveni de col·laboració amb Carnet Jove per a oferir una formació bonificada a aquest col·lectiu i incentivar la seva professionalització i capacitació cap al món laboral.
Una altra àrea cabdal per a la Cambra és l’elaboració i publicació d’estudis i enquestes que permeten oferir informació objectiva al teixit empresarial del país i a més, analitzar l’activitat econòmica. L’Informe Econòmic Anual i les Enquestes de Conjuntura semestrals constaten la bona marxa de l’economia andorrana tot i que l’any passat va moderar el creixement respecte els anys anteriors.
Els reptes a assolir, segons va apuntar l’Informe Econòmic del 2023, són la necessitat de diversificar l’economia, promoure un turisme més qualitatiu i sostenible, millorar les infraestructures i comunicacions i consolidar l’encaix d’Andorra al món.
Tal i com va mostrar els resultats de l’Enquesta de Conjuntura del juny del 2024, els principals factors que dificulten la marxa dels negocis són: l’encariment dels subministraments, productes i matèries primeres, l’augment dels costos d’explotació i la manca de personal sobretot als sectors de la restauració i de la construcció.
Cal fer esment també al conveni signat amb el departament d’Estadística del Govern d’Andorra per a calcular l’Índex de Confiança Empresarial (ICE) que permet mostrar l’evolució de la confiança empresarial a partir de l’opinió dels empresaris. Fruit d’aquest conveni, es va ampliar l’àmbit d’estudi de totes les activitats i serveis amb l’objectiu d’obtenir una visió més general i representativa del teixit empresarial andorrà. Actualment s’està elaborant el treball de camp del quart trimestre del 2024 i els resultats es publicaran a mitjans de 2025.
Pel que fa a l’assessorament empresarial durant el 2024 es van rebre un total de 355 consultes. La majoria de qüestions estan relacionades amb la creació d’una empresa, els requisits específics per a exercir una activitat i també aspectes concrets de la legislació andorrana. Respecte a l’activitat en gestió, es van tramitar 121 carnets ATA, es van rebre 215 consultes a la duana i es van realitzar 24 pressupostos de cens.
Al llarg de l’any passat, la Cambra també va aprofitar per a reforçar les relacions internacionals, la participació i col·laboració amb entitats nacionals i foranes per a buscar l’entesa i establir sinergies de cara a l’assoliment de projectes d’interès comú. Per exemple, amb Andorra Turisme amb la creació de l’Observatori del Comerç, amb l’Institut Andorrà de les Dones, amb la Cambra de Comerç de Barcelona i amb l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses, entre d’altres.