La carta als Reis Mags

Els Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, en la matinada del dia 6 de gener de cada any, visiten les cases per deixar-nos regals i joguines, de la mateixa manera que fa anys van portar or, encens i mirra al nen Jesús.

Una de les coses exigides pels Reis Mags perquè els nens rebin els seus regals és que s’hagin comportat i hagin estat bons durant l’últim any. Els que compleixen aquestes exigències reben regals, però aqls que no s’hagin portat bé els reis no els porten regals, sinó carbó. Però com els Reis Mags no són dolents et donen l’oportunitat de escriure’ls cada any explicant com t’has portat.

La carta als Reis Mags ha de ser ben redactada i honesta. Milions i milions de cartes van dirigidess a ses majestats cada any, així que usa aquests consells i prepara molt bé la teva carta als Reis Mags.

Estimats Reis Mags. Escriu amb lletra clara i molt acurada. La primera frase que ha d’aparèixer a la carta és ‘Estimats Reis Mags’. Abans de seguir escrivint toca fer examen de consciència. He estat bo aquest any? Si és així continua la carta escrivint el teu nom i cognoms i comptant les coses bones que has fet. També hauràs de reconèixer en el que has de millorar (matinar, fer cas als pares, estudiar més, menjar tot el que hagi al plat). Procura dir sempre la veritat. Els Reis Mags s’assabenten de gairebé tot el que fas, els Reis Mags solen ser molt comprensius amb els nens que diuen la veritat.

¡Els regals! A continuació, escriu una llista dels regals que t’agradaria que et deixessin en les sabatilles la nit del cinc de gener. Fes una llista llarga perquè els Reis Mags puguin triar. Ells intentaran portar-los tots. Pensa que hi ha molts nens al món i que tots han de rebre un regal i potser per això no tinguis tot el que has demanat. Pensa en els altres.

La direcció ja està posada. No la canviïs. Els Reis Mags viuen a l’Extrem Orient. Pots decorar la teva carta amb alguna estrella. Feta la carta, a la bústia més proper que tinguis. La meva està a punt de ser acabada per poder tirar-la a la bústia més propera.

Estimats Reis Mags: aquest any no vull demanar-vos res per a mi, però us escric en nom de totes les persones que no ho fan, els nens, els pares, els avis. Per fer-vos-ho més fàcil començaré per demanar coses per a tothom.

Crec que sé el que necessiten, veig el silenci amb què molts esperen una, però si m’equivoco o demano una cosa que ells no volen, us prego que em perdoneu si us ho tornen o simplement no els agrada. He après que tots naixem per l’amor que hi ha entre dues persones, així que el primer que us demano és que aquest amor que hi ha una vegada entre els pares no pugui morir mai, i tots els nens que neixin a partir d’ara, neixin per amor. O almenys si aquest amor ha de morir, que els nens que tenen pares que ja no es vulguin, trobin en el seu pare i en la seva mare l’amor que els va fer possibles encara que sigui per separat, o almenys el d’algú que el vulgui donar de veritat.

També us demano, que si els pares han de discutir, dir coses lletges i deixar-se d’estimar, que ho facin lluny de nosaltres, on no puguem veure’ls ni escoltar-los, perquè al final ens sentim culpables. Així que com a primer desig d’aquesta carta, us necessito perquè protegiu l’amor que pugui haver en totes les cases. Una altra de les coses que us demano és que totes les persones que ho busquin i ho necessitin trobin el seu treball, i així puguin tenir diners, i puguin menjar i pagar les seves factures.

Cada dia em pregunto per què si sobren tantes coses, i si altres no tenen ni tan sols amb què cobrir el seu cos, per què no se’ls ajuda, per què si es trenca un fanal del carrer apareixen homes amb uniforme per arreglar-lo, i si va un pobre descalç i passa fred a la porta d’una botiga, ningú l’ajuda.

No és més important un home o una dona que passa fred que un fanal? Veieu això també vosaltres Reis Mags?

No us culpo, suposo que no heu pogut fer res perquè ningú us ho ha demanat abans. Només us demano que regaleu el que sobra en les botigues, el que ningú utilitza i es queda a les fosques en acabar el dia, el que sapigueu que no es ven; aquests homes i dones pobres que passen fred que tinguin almeny sun lloc on protegir-se i escalfar-se, que al carrer fa fred.

La veritat és que no sé a on van les coses que no es venen, tampoc entenc molt bé què han fet els pobres per ser pobres, si és que es neix diferent o alguna cosa. De qui és el món? No és de tots?

Jo em sento millor quan m’estimen, quan m’abracen, Us demano llavors una última cosa, que totes les persones en el món aconsegueixin sentir-se estimades per aquelles persones que coneixen, sense importar el que hagin fet bé o malament abans, que sentin que no estan sols i se’ls comprèn.

Ho deixo a les vostres mans, estimats Reis Mags.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *