No és casualitat que les grans celebracions, sobretot de l’àmbit familiar, tinguin com element central una referència gastronòmica. Sobretot un animal que, per raons històriques i tradicionals, sol ser una peça d’aviram.
Les festes nadalenques també. Rara és la casa on no es treu a taula un gall, ànec o indiot rostits. I on l’endemà es segueix la petja preparant els tradicionals canelons fets amb la carn excedentària del Nadal i amb més o menys afegits segons la gana que hagin tingut els comensals el primer dia.
És doncs una oportunitat especial per fer festa grossa i treure a taula productes que no son habituals. Una festa que a molts ens va iniciar en el món apassionant de la gastronomia, donant-nos oportunitat de tastar coses impensables i, sobretot, un producte de qualitat força incompatible amb l’alimentació quotidiana. Perquè és evident que el pollastre arrebossat de cada dia no té punt de comparació amb el gall de raça amb que podem celebrar el Nadal o el cap d’any.
Per tant, val la pena aprofitar les oportunitats que aquests dies ens ofereixen les diverses fires d’aviram (Vilafranca del Penedès, Prat del Llobregat, Banyoles…) per fer-nos amb una peça d’aquestes que ha estat cuidada i alimentada de forma absolutament privilegiada i que, per tant, ens oferirà el bo i millor de la seva carn.
Clar que aquesta excepcionalitat demana també especial atenció a l’hora de passar pels fogons. Una recepta especial –pot ser perfectament aquella que l’àvia havia fet durant tants anys- que posi en valor les qualitats del producte triat. Però no cal buscar sofisticacions innecessàries. El rostit en greixonera (recipient destinat a fer menor l’àmbit de cocció) funciona perfectament. Només cal completar-lo amb algun producte poc habitual incorporat al pertinent farcit. Unes castanyes per exemple.
Finalment, doneu-li també tractament especial a l’hora de servir-lo. Que el cap de taula, per una vegada, agafi ganivet i força i faci els honors a allò que el cuiner/a ha treballat amb tant amor. Que trinxi i reparteixi la bèstia des de la mateixa taula. Donant a tothom pit, cuixa i farciment. Per que vegin el pa que s’hi dona i aprenguin. Que son dies de festa.
