Els dos titulars són: hem viscut un estiu càlid, entre els deu més càlids de la història instrumental, però, a distància del 22 i 23. En el cas d’alguns punts com la Ribagorça, Aran, Pallars Jussà i Urgell, el tercer més càlid en setanta-cinc anys. Només superat pel 2002 i 2023. Aquest és el resum:
La temperatura mitjana de l’estiu ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a pràcticament tot el territori. La major part ha presentat una anomalia entre +1,0 °C i +2,0 °C, però alguns indrets, sobretot del litoral i prelitoral, han tingut anomalies més lleus, entre +0,5 °C i +1,0 °C.
Després d’un començament de l’estiu climàtic en què van tenir rellevància els períodes relativament frescs, el juliol i l’agost van ser clarament càlids. La temperatura va romandre notablement per sobre de la mitjana durant pràcticament tota la canícula (entre el 15 de juliol i el 15 d’agost), i la primera quinzena d’agost va ser de les més càlides a Catalunya, darrere de les de 2003 i 2022.
El mes de juliol va començar amb els pas de sistemes frontals, però a partir del dia 10, hi va haver presència persistent d’una falca anticiclònica que va fer pujar més la temperatura, molt alta els darrers dies fruit d’una combinació de la insolació, subsidència anticiclònica i vent de garbí o ponent reescalfat i sec. Es va produir un pic de calor els dies 19 i 20 de juliol i una onada de calor del 29 de juliol al 2 d’agost. Si bé no es van assolir rècords de calor, la temperatura màxima va superar lleugerament els 40 °C a punts de les comarques de Ponent els dies 9, 10 i 12 d’agost.
La precipitació de l’estiu ha presentat una distribució espacial contrastada, típica d’aquesta època de l’any, en què tenen especial incidència els xàfecs tempestuosos. La superfície del territori s’ha repartit gairebé equitativament entre les àrees que es poden qualificar de seques, normals i plujoses.
Els indrets on l’estiu d’enguany ha resultat sec són sectors del Pirineu occidental, així com de Ponent i de l’Empordà. Cal esmentar que a Vielha (Vall d’Aran), amb dades des de 1950, aquest ha estat el segon estiu més sec de la sèrie, darrere del de 1986. S’ha de tenir en compte que a l’estiu, la precipitació mitjana climàtica excedeix els 200 mm en aquesta àrea, així que, tot i superar els 100 mm, l’estació ha resultat seca.
Per contra, aquest estiu ha estat plujós a punts del litoral i prelitoral, Catalunya Central, Osona, Prepirineu, sector més occidental de Ponent i Terres de l’Ebre. Destaca el superàvit de precipitació del Tarragonès, a causa dels episodis del mes de juny, que va ser plujós a bona part del país.
La setmana vinent caldrà repassar, i molt, aquesta primera setmana de setembre plujosa a molts indrets.
Per Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri