Josep Portella ha publicat, recentment, el llibre “Lluís Companys, el Noi del Sucre i els 35 anarquistes de la Mola” dintre de la col·lecció Menorca segle XX. Parlam amb ell perquè ens expliqui el contingut del treball que ara presenta.
De què tracta el llibre?
El llibre és el resultat d’una investigació històrica sobre un episodi singular que avui pot cridar l’atenció. L’episodi no és altra que el desterrament de 35 anarquistes catalans a la Mola, sense cap procés judicial. Segons l’estat, es tractava de salvaguardar la vida d’aquests dirigents i activistes, encara que queda clar que es tractava d’expulsar-los de la Barcelona en un moment de màxima conflictivitat social i tensió als carrers, amb l’actuació d’escamots anarquistes i pistolers del “sindicat lliure”.
Per què salvar-los la vida?
Sí, s’entén. Són els anys del pistolerisme, dels pistolers del denominat sindicat lliure, pagats per alguns patrons per a atemptar contra dirigents sindicals i també d’accions violentes de determinats elements del moviment obrer.
I Lluís Companys que hi feia?
Bé, Lluís Companys era un jove advocat que començava a destacar en el republicanisme radical, era ja regidor a l’Ajuntament de Barcelona i, en aquest cas, havia actuat com a advocat defensor d’alguns dels desterrats i, per açò, va entrar en el paquet de l’embarcada. És clar, si ja llavors, la presència de Companys va suposar un altaveu per les protestes pel desterrament, si tenim en compte el que ha estat després Companys per a la història de Catalunya i d’Espanya, la seva presència encara suscita més interès. Encara que el personatge clau d’aquell grup de presoners no era Companys, sinó Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ja llavors un dels principals líders anarquistes a Espanya. Per altra part, Companys, quan és detingut, ja és candidat a unes eleccions ha diputat. La seva elecció, poques setmanes després d’arribar a Maó, farà que sigui el primer a sortir de la Mola. Altres n’hi haurà que hi faran dos anys.
I a la Mola com van viure?
La Mola té la fama que té, però de vegades la història té molts matisos. Quan van arribar a la Mola es van trobar que el coronel que regia la fortalesa era José Illán Salmerón, i aquest home, que ja era major, era republicà i maçó. No vull dir que estesin com a un hotel, però sí que amb el pas dels dies van poder organitzar una vida, sense llibertat, això sí, però en certa manera digna. Companys va muntar una biblioteca a la penitenciària, els presos van treballar als tallers, van poder establir comunicació amb l’exterior, tant poder anar a nedar a les platges pròximes, en Salvador Seguí va escriure teories sobre el sindicalisme i, fins i tot, es van fer conferències, etc. Tant és així que a l’estiu de 1921, quan des de Barcelona es volia tornar els presos al lloc d’origen, molts d’ells es van negar a abandonar la Mola, ja que aquí se sentien més segur.
I quins són els grans temes que explica al llibre?
Hi ha una introducció per a explicar el context del moment, tant a Barcelona, com a Menorca. També m’he detingut a explicar com es va rebre a Maó i a Menorca en general aquesta embarca d’anarquistes, tant en el moment de l’arribada, com al llarg del seu captiveri i, fins i tot, quines repercussions posteriors va tenir sobre els moviments sindicals i polítics a l’illa. Finalment, faig una breu biografia de cadascun dels 35 homes que van parar a la Mola entre 1920 i 1922. A la sortida, molts van morir assassinats, com el mateix Seguí, altres van protagonitzar fets violents. D’aquells que van arribar vius a la Guerra Civil, molts van morir als fronts o es van exiliar al final del conflicte. Aquesta és un poc la història que cont sempre amb la idea de fer un discurs senzill, que pugui arribar als lectors. A més, enguany, que sembla que hi haurà celebracions per a recordar els cent cinquanta anys de la fortalesa crec que és una bona ocasió per a ampliar la visió que puguem tenir del centre militar.
El llibre “Lluís Companys, el Noi del Sucre i els 35 anarquistes de la Mola” ja és a les llibreries des del dia 1 d’abril.
Per Setmanari El Iris