‘Jo Mai’ vol compartir amb els espectadors l’experiència dels joves d’enfrontar-se al món dels adults

jo-mai

‘Quan no saps ben bé com has de viure però saps que vols viure’. Així ha explicat el director de Jo Mai, Iván Morales, el moment en què es troben els joves protagonistes de l’obra i en el qual han de decidir com afronten el pas a l’edat adulta. ‘Ho has de fer en algun moment de la vida’, ha apuntat Morales i topen amb ‘una sèrie de coses que la innocència infantil no et permet concebre’. La representació, encara que no és una obra musical, es veu com un concert de ‘punk’ han apuntat els membres de la companyia Prisamata ja que té la voluntat de remoure els sentiments dels espectadors i fer que les vivències dels personatges ‘arribin a algun lloc’. La necessitat de ser estimat i reconegut, la voluntat de buscar un lloc en pau, la violència com a vehicle per sentir i la lluita per aconseguir els somnis o la responsabilitat de créixer i fer-se adult són algunes de les emocions que expressen els personatges. L’objectiu, com ha indicat l’actor Àlex Monner és que es produeixi una mena de ‘catarsi’ i el públic surti ‘amb una mica de malestar, plantejant-se coses de forma constructiva’. Una hora abans de l’espectacle que tindrà lloc aquest dijous a les 21.30 hores al Teatre Comunal, s’aplicarà un 2×1 en les entrades que quedin per vendre.

Quatre joves són els protagonistes de l’obra Jo Mai que es representa aquest dijous en el marc de la 42a Temporada de teatre Andorra la Vella – Sant Julià de Lòria. Amb tot, no és una representació per a adolescents sinó que vol mostrar que ‘la tragèdia també és juvenil’, ha assenyalat el director Iván Morales. És ‘la història d’uns joves que s’han d’enfrontar a ser adults’, el que xoca amb ‘una sèrie de coses que la innocència infantil no et permet concebre’, ha manifestat.

En aquest punt, els joves han d’admetre situacions en què ‘el món et pot fer mal’ i han de veure com gestionen el pas a l’edat adulta.

Hi ha una certa presència de la violència, apunta Morales, però com també hi és a moltes pel·lícules o en situacions de la vida. En aquest cas ‘et diu que fa mal’ mentre que en altres dóna a entendre que és ‘llum i color’, ‘prefereixo la primera perquè és la veritat’, ha sentenciat.

Tant els actors com el director han destacat la ‘catarsi’ que vol fer viure l’obra, tant als mateixos intèrprets com al públic a qui volen fer partícip de les seves vivències i reflexions. ‘Hi ha una purga, tots els personatges estan buscant una alliberació, una veritat’, ha afirmat l’actor Marcel Borràs.

En el cas de la Laura Cabello, el seu personatge se serveix de la violència com a ‘estímul que la fa sentir viva’, viu una lluita per sortir d’aquest procés i aconseguir ‘el que creu que ha de ser i el que vol’. El personatge d’en Xavi Saez, mentre, exerceix com a detonant d’aquesta violència i de la catarsi que es produeix en els personatges i el públic.

I és que com indica l’actor Àlex Monner, el públic no marxa amb un sentiment de benestar sinó que ‘si no surts una mica remogut no t’ha entrat del tot bé’. ‘Surts amb la consciència que has de saber valorar moltes coses’, com la gent que t’envolta i ‘si decideixes créixer has de ser conseqüent’, com experimenta el seu personatge.

Com resumeix el director Iván Morales, ‘una vegada acabada la funció, arribarà un moment en que diguis que vaig veure algo que em va arribar a algun lloc’.

TOTES LES NOTÍCIES