“Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,5)

1.- Acabem un any i girem full al calendari. Tantes coses que han passat i que haurem viscut… d’alegria i de problemes, de família, de treball, de política, de frustracions i d’esperances, de joies i de creus, de difunts que enyorem i de gent menuda que ha nascut… Avui estem convidats a posar-ho tot en les mans de Déu, l’any 2017 que s’escola i el 2018 que arriba, perquè Ell, que és Senyor de la història i de la humanitat, vulgui tenir compassió de tots nosaltres, de la humanitat sencera. Encomanem tot el món al Senyor, perquè perdoni les culpes i pecats dels homes, guareixi les ferides, ens restauri i ens salvi, i sobretot ens concedeixi la seva gràcia i la seva benedicció per a “recomençar de nou”, per refer l’aliança d’amor amb Déu, i acollir el seu Regne, que no deixa mai d’arribar i de créixer. “Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,5) diu el Senyor, i en la seva força salvadora confiem: que ens transformi, “ens renovi, ens faci veure la claror de la seva mirada i serem salvats” (Sl 79,4), ens ompli d’amor i d’esperança per ser forts i perseverants en la fe i en el compromís de vida.

Els cristians mirem amb esperança l’any que comença ja que, passi el que passi i vingui el que vingui, sempre estem en les amoroses mans de Déu. Abans dèiem: “Tots els dies són sants i bons per als qui estan en gràcia de Déu”. I és que si vivim en el Senyor, si acollim la seva gràcia, si confiem en Ell i mirem de fer el bé, sabem que el Senyor és a prop nostre, que mai no ens deixa. Fem que ressonin avui en els nostres cors les paraules del Pare misericordiós de la paràbola al seu fill gran : “Fill meu, tu sempre estàs amb mi, i tot el que és meu és teu!” (Lc 15,31). Que sigui aquesta la nostra confiança en començar un nou any, amb vida renovada, amb més fe, i sobretot amb més obres d’amor, coherents amb la nostra esperança cristiana.

2.- Celebrem la festa de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, que continuen animant i sostenint les nostres famílies vers l’ideal d’amor, de treball, d’acolliment incondicional de la vida, de comunió i compartició solidària i de servei. De Natzaret en neix una llum humil però potent, que ajuda a encaminar les vides familiars, defensant  els valors de la família, com fa el Papa Francesc a l’Exhortació “Amoris Laetitia” quan proposa l’Himne de St. Pau de 1ª Corintis 13,4-7, i el comenta bellament. Parlant de “l’Amor en el matrimoni” (capítol IV), destaca la paciència, l’actitud de servei, no envejar, no presumir ni engrandir-se, ser amables, despresos, sense violència interior, amb perdó, alegrant-se amb els altres, disculpant-ho tot, confiant, esperant i suportant-ho tot.

La nostra Delegació diocesana de Família i vida té un ambiciós projecte de treball, i vol començar per fer un renovat esforç en el camp de la preparació al matrimoni. Ens hi exhorta el Papa quan afirma: «La complexa realitat social i els desafiaments que la família està cridada a afrontar avui requereixen un compromís més gran de tota la comunitat cristiana en la preparació dels promesos al matrimoni… Cal una major implicació de tota la comunitat, privilegiant el testimoni de les famílies, a més d’un arrelament de la preparació al matrimoni en el camí d’iniciació cristiana, posant l’accent en el nexe del matrimoni amb el baptisme i els altres sagraments» (A.L. 206).

A tots us desitjo una joiosa festa de la Sda. Família i un feliç Any Nou!