“Jesús, en Vós confio!” La Pasqua de la Misericòrdia

El diumenge després de Pasqua s’anomena també “Diumenge de la Divina Misericòrdia”, per exprés desig del Papa St. Joan Pau II que volgué complir el que a través d’una humil religiosa polonesa, Sta. Faustina Kowalska (1905-1938), el mateix Jesús volia: “La humanitat no trobarà pau fins que no es dirigeixi amb confiança a la Divina Misericòrdia”. Aquesta misericòrdia és el do pasqual que l’Església rep de Crist ressuscitat i que ofereix a la humanitat, als inicis del tercer mil·lenni. Un missatge que ens convé conèixer i aprofundir en aquest Any sant de la Misericòrdia, compromesos a ser “misericordiosos com el Pare”.

Deia St. Joan Pau II: “El Cor de Crist! El seu “Sagrat Cor” ho ha donat tot als homes: la redempció, la salvació i la santificació. D’aquest Cor ple de tendresa, Sta. Faustina va veure sortir dos feixos de llum que il·luminaven el món. Els dos raigs -com li va dir el mateix Jesús- representen la sang i l’aigua. La sang evoca el sacrifici del Gòlgota i el misteri de l’Eucaristia; l’aigua, segons la rica simbologia de l’evangelista Joan, al·ludeix al baptisme i al do de l’Esperit Sant. Mitjançant el misteri d’aquest Cor ferit, no cessa de difondre també entre els homes i les dones de la nostra època el flux restaurador de l’amor misericordiós de Déu. Qui aspira a la felicitat autèntica i duradora, només en Ell pot trobar el seu secret”.

Sta. Faustina, que és coneguda com la missatgera de la Divina Misericòrdia, va rebre revelacions místiques en què Jesús li va mostrar el seu Cor, font de misericòrdia i li va expressar el seu desig que s’establís aquesta festa. Els apòstols de la Divina Misericòrdia són sacerdots, religiosos i laics, units pel compromís de viure la misericòrdia en la relació amb els germans, fer conèixer el misteri de la Divina Misericòrdia, i invocar la Misericòrdia de Déu envers els pecadors. La pregària agraïda a les 3 de la tarda, i la jaculatòria “Jesús, en Vós confio”, expressen molt bé l’actitud amb la qual també nosaltres volem abandonar-nos amb confiança a les mans del Senyor Ressuscitat en aquesta Pasqua i sempre. El qui sintonitza amb els sentiments del Cor de Jesús aprèn a ser constructor de la nova civilització de l’amor. Un simple acte d’abandonament trencarà les barreres de la foscor i la tristesa, del dubte i la desesperació. Els raigs de la seva misericòrdia divina retornen l’esperança, de manera especial, al qui se sent oprimit pel pes del pecat.

Jesús mateix li diu a la religiosa: “Aquesta Festa sorgeix de la meva compassió més entranyable. Desitjo que se celebri amb gran solemnitat el primer diumenge després de Pasqua de Resurrecció. Desitjo que la Festa de la Misericòrdia sigui refugi i abric per a totes les ànimes i especialment per als pobres pecadors. Les entranyes més profundes de la meva Misericòrdia s’obren aquest dia. Abocaré un cabalós oceà de gràcies sobre aquelles ànimes que acudeixin a la font de la meva misericòrdia”. Tant creients com no creients podem admirar en el Crist humiliat i sofrent una solidaritat sorprenent, que l’uneix a la nostra condició humana més enllà de qualsevol mesura imaginable. La creu, fins i tot després de la resurrecció del Fill de Déu, “parla i no para mai de dir que Déu-Pare és absolutament fidel al seu etern amor per l’home (…) Creure en aquest amor vol dir creure en la misericòrdia” (Joan Pau II, Dives in mis.,7).