Últimament la gent parla molt de la responsabilitat política, el Diari d’Andorra va publicar un molt bon escrit del Yvan Lara, s’ha obert una taula de treball liderada per AD800 per tirar endavant una ILP i fins i tot el nostre cap de govern va dir, després de la manifestació, que s’havia de ser responsable.
A mi, personalment, ara em ve de gust parlar del que nosaltres coneixem millor i que, sembla ser, els polítics no veuen: la irresponsabilitat política.
A Andorra per desgràcia fa anys que patim aquest mal i, tot i així, continuem votant els mateixos polítics de sempre pensant que ja no ho poden fer pitjor.
L’increïble és que quan anem a votar encara tenim fe que aquest cop sí que no ho podran empitjorar, que ja no hi hauran tants amiguismes, que es respectarà la llei, que no hi hauran adjudicacions a dit, en fi, que Andorra deixarà de ser dirigida per 4 famílies.
El millor és que quan tornen a sortir escollits tothom està eufòric i es pensa que tot canviarà i llavors, és quan anuncien que construiran un túnel amb “scalextrics”, una rotonda, un poliesportiu o qualsevol altra animalada. En aquell moment és quan la gent se n’adona que hem tornat a picar, tornem a passar pel “tubo”. Ens tocarà pagar factures milionàries a les mateixes empreses de sempre i això sense poder fer res perquè és clar, ells han fet un edicte i ningú ha reclamat!
Després és quan comences a assabentar-te que al cosí germà de tal l’han posat a Govern en un càrrec creat per a ell, que cobra mes que el “jefe” i que no té ni estudis ni experiència i és quan penses que no és just però Andorra és així.
Finalment queda un any per les eleccions, penses que ja està, que ja no faran res més i llavors descobreixes que han creat una nova llei que curiosament li anirà de perles als bancs, o a alguna empresa important del país o que simplement ho fan perquè si, perquè ells ho volen fer i punt. L’ indignant és quan veus que com sempre, això beneficiarà uns pocs i enfonsarà la resta i que a ells això els és igual ja que prefereixen ajudar a uns pocs privilegiats.
En fi, a Andorra som els reis de la irresponsabilitat política. Som especialistes en que es prenguin decisions que perjudiquen la majoria de la ciutadania.
De fet, crec que podríem optar al premi de país del món amb mes polítics ineptes i irresponsables però ull, no dic que tots siguin així…
Jomateixa, totalmente d’acord amb tu. Cal mullar-nos tots. Els bancs, a pagar part d’aquests 200 milions d’euros de beneficis que han tingut el 2011. Grans empreses d’Andorra, a pagar també part dels 450 milions que dieu que heu tingut el 2011. Grans fortunes, a pagar també en proporció. TOTHOM a pagar en funció de les seves capacitats, com bé diu la Constitució.
Jomateixa doncs penso que Andorra si es així! I ser polític hauria de ser vocacional, treballar pel poble i si no doncs ben fàcil no ser-ho! Molts dels polítics actuals i passats no tenien aquest vocació i han aprofitat el seu lloc per promocionar-se i promocionar als seus! Una llei que reguli la responsabilitat política es necessaria per a regular l’activitat. Un gran poder exigeix una gran responsabilitat!!
Andorra no es així. Ho sento però no estic d´acord. Es molt fàcil i gratuit criticar, però no es gens fàcil ser politic, sigui del partit que sigui i més amb la situació actual.
Menys escriure incoherències i inventarse manisfestacions ( que no hi estic en contra quan hi hà una raó )pero No a les que no aporten res, i més mullar nos és el que hem de fer tots plegats.
apat del que acabo d’escriure, dir també que no sé en quina andorra vius. Jo treballo al carrer i veig amb els meus propis ulls que la diferència de classes socials a aquest país cada vegada és més significativa. Baixa dels núvols, mira a la superficie del carrer i veuràs que les úniques incoherències son les que neixen de la ignorancia de gent que, com tu, es pensa que tot és fantàstic i que el govern dels millors és la reencarnación del Mesies.
M’agrada el que escrius, m’agraden les teves reflexions que les faig meves i…. m’agrada la teva honestedat i honradesa.
Moltissimes gràcies 🙂
Doncs sí Miquel Àngel Garcia sí, sembla que haver ficat en aquest mitjà que portaven dies vetant-me, ha donat resultat, ja l’han publicat de nou, però clar, ara que ja fa dies de la notícia i ja ningú la veurà. Continuarem provant en altres publicacions futures, a veure si les publiquen.
Bon dia Calamardo,
M’en alegro que hagis pogut publicar el teu comentari i espero que a partir d’ara els publiquin tots.
Jo també trobo que es molt curiós que no parlin mai de les despeses que generen tots els politics d’aquest país i que a l’hora dediquin tantes portades a les despeses dels Policies. Que s’han pensat? Potser haurien de recordar que els funcionaris ens costen lo que ells als hi han posat de sou… A mes a mes, cal recordar que el Sr. Betim de turisme ens costa lo mateix que 4 o 5 policies i esta vist que no es tant util com un Policia…
Hi han tantes coses curioses en aquest pais…
Simplement genial!
Felicitats Mèlanie! Com sempre coherent, clar i català. Tu si que vals, nena!
Ondia, Calamardo, jo aquest missatge l’he llegit al Diari!!! Eren les 5 del matí i a les10 ja no hi era!!!!
En relació a la notícia del TBO d’Andorra sobre que els policies cobren 3120 euros l’any pel tema de la vaga, i a banda d’estar equivocat, dir que tot i que no té gaire relació amb aquesta notícia, voldria penjar-la ja que el Diari porta uns dies vetant-me el meu dret d’expressió als comentaris en línia que els lectors penjen a la seva web. És el següent:
Una altra notícia: Entre els sous del Síndic i la Subsíndica, l’estat ha de pagar uns 200.000 euros aprox. a l’any, o el que és el mateix, 1 milió d’euros cada cinc anys. A banda de mobles, és clar… Aquests tipus de despeses estatals per què no les publiquen també? Tot un pèl estrany…
Hola Calamardo, jo també trobo curiós que només es publiquin alguns gastos a la premsa i que molt sovint donin només una part de l’informació. De fet, no han publicat les ajudes als ramaders o pel tabac i crec que seria una info molt mes interessant…sobretot quan veus qui reb aquestes ajudes. En fi, m’en alegro que s’hagi publicat el teu comentari. Gràcies per haver llegit el meu escrit.
Melanie, com sempre, tota la rao! Penso que tan sols t’ha quedat dir que quan els enganyats s’adonen de l’estafa patida i es queixen, els oligarques els assenyalen i dimonitzen…
I, finalmente, tot continua igual… Canvi de careta en període electoral, un parell de mesures populistes i, com els ramats, tots els caps de bestiar “al redil”…
Molt bé Mèlanie, no es podia dir més clar. Caldrà fer difussió per a que sigui llegit a la conxinxina.