No fa gaire llegia un estudi sobre una universitat anglesa que, aquesta, havia realitzat sobre la imaginació i la realitat. La University College London deia que: “No hi ha una diferència categòrica d’entre el que un imagina i el que es percep com a real”. Aquest estudi realitzat en l’àmbit cognitiu entre més de 600 persones; em va fer concloure en definitiva que les reaccions mentals i, fins i tot, algunes hormonals no tenien diferència entre les imaginades i les reals.
Dit això, us adoneu del poder que té la nostra ment? Més d’una vegada havia dit que per a somriure o sentir-te millor tanquessis els ulls i t’imaginessis que t’anava a tocar la primitiva o la loteria. I puc assegurar-te que funciona. Mai m’ha tocat un “euro milions”, Primitiva o loteria, però no sabeu quanta felicitat m’ha portat pensar que em tocaria.
El mateix passa en situacions de por real o irreal. Actualment, he pogut comprovar per una sèrie de circumstàncies el mateix amb la por. Sigui real o no (moltes vegades no ho és) la por s’apodera de tu i els teus sentiments i els aclaparaments són exactament iguals que si fossin reals. Per tant, i ara que està demostrat per un estudi universitari, què faràs amb la teva ment i imaginació? La deixaràs lliure per al bo o sofriràs amb les males imaginacions? La teva alternativa també és no deixar-te portar per la imaginació i viure l’instant. O com diuen alguns, CARPE DIEM.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.