Fa dies me’n vaig assabentar, escoltant un programa de Catalunya Ràdio, que a Barcelona se celebraria el Saló Eròtic, com sembla ser habitual cada any, els primers dies d’octubre. Aquesta notícia em podia passar, a mi i a qualsevol de vostès, desapercebuda tenint en compte la gran quantitat d’actes que s’organitzen a la Ciutat Comtal, però no va ser així… L’impacte de la presentació de l’esdeveniment em va semblar  “brutal” per l’encert del missatge publicitari que vaig escoltar: “Me llamo Amarna Miller, soy actriz porno y nací en un país hipócrita donde la misma gente que me llama puta se pajea con mis vídeos… es un país que ama la vida, pero permite que se mate en nombre del arte… un país indignado por la corrupción, pero que sigue votando a ladrones… un país donde se salva a los mismos bancos que desahucian a familias… un país donde se trata como a héroes a sus emigrantes pero como delincuentes a los immigrantes”…

Vaig quedar perplex, confús i reflexiu perquè de fet, amb alguns matisos, aquest missatge podia anar dirigit perfectament a qualsevol societat i no forçosament a una de concret com l’espanyola.

Sí, som una societat hipòcrita i ens va molt bé que ens ho recordin perquè només prenent consciència de la nostra misèria serem capaços de canviar si volem. Encara que ens sembli, a primer cop d’ull graciós, aquest text toca la consciència –almenys així ho vaig percebre- perquè fotografia perfectament la indiferència col·lectiva davant de situacions quotidianes amb les que ens trobem cada dia.

Ens queixem, sempre ens queixem per tot, pel temps, per la feina, pel que fem o pel que deixem de fer, pel que fan els demés i també per allò que no fan i… a l’hora de la veritat donem l’esquena, com aquell que no veu res, buscant-hi qualsevol pretext i… al dia següent, seguim queixant-nos. Estic pensant –per exemple- amb el descens de participació a les eleccions Comunals, a les Generals i també a les del Consell d’Administració de la CASS. Estic pensant amb la quantitat de menjar que tirem, amb l’excés d’ús del transport privat, de l’aigua, de la llum, del telèfon… i desprès ens queixem perquè ho hem de pagar.

Sabeu què?… no sóc actriu ni puta però raó a la Amarna Miller no li en falta!!!