El Festival de la Cançó d’Eurovisió és un dels esdeveniments musicals més longeus del món. Cada any, milions d’espectadors de tot Europa (i més enllà) se citen davant del televisor per a gaudir d’una nit plena de música, espectacle i, sovint, extravagància. Eurovisió va néixer l’any 1956 com una iniciativa de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) per a fomentar la unió entre els països europeus mitjançant la música, en un moment en què el continent encara es recuperava de les ferides de la Segona Guerra Mundial.
La primera edició es va celebrar a Lugano (Suïssa), amb la participació de només set països: Bèlgica, França, Alemanya Occidental, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Suïssa.
La idea era senzilla, però innovadora: una competició musical televisada en què cada país presentava una cançó original, i un jurat decidia quina era la millor. Des d’aleshores, el festival ha crescut enormement en participació, format i audiència.
Dins del món d’Eurovisió, cal destacar el terme Big Five, el qual fa referència als cinc països que tenen garantida la classificació directa a la final del concurs, sense necessitat de competir en les semifinals. Aquests països són:
- Alemanya
- Espanya
- França
- Itàlia
- Regne Unit
El motiu d’aquest privilegi és econòmic: aquests cinc països són els principals contribuents financers de la UER, l’organisme organitzador del festival. Com a compensació per aquest suport, sempre tenen un lloc assegurat a la final, juntament amb el país amfitrió (normalment el guanyador de l’any anterior). Amb més de 60 edicions celebrades, Eurovisió ha sabut reinventar-se i adaptar-se als temps moderns. Avui en dia, no només és una competició de cançons. És un símbol cultural d’unitat i celebració, capaç de reunir milers de persones.
També és veritat que en diverses edicions, el festival ha anat acompanyat de polèmiques, però això ja és un capítol per a repassar en un proper article.