Els pingüins són coneguts pel seu plomatge blanc i negre que recorda un vestit elegant. Aquest patró no només els fa reconeixibles sinó que també els proporciona un camuflatge crucial en el seu hàbitat natural. En rares ocasions apareixen pingüins completament negres, una curiositat que desperta l’interès de biòlegs i naturalistes arreu del món. Els pingüins negres són extremadament rars, i la seva aparició està relacionada amb una condició anomenada melanisme.
Aquesta és una mutació genètica que provoca una producció excessiva de melanina, el pigment responsable del color negre. Això fa que el plomatge del pingüí sigui completament fosc, sense el contrast habitual del ventre blanc. Tot i que el melanisme és conegut en altres espècies animals, com els jaguars o els esquirols, és molt poc comú en els pingüins.
A banda del color, aquests pingüins no difereixen significativament dels seus congèneres pel que fa a comportament, dieta o hàbitat. Igual que els altres, s’alimenten principalment de peixos i crustacis i viuen en colònies a zones fredes com l’Antàrtida o les illes subantàrtiques. No obstant això, el seu color pot tenir un impacte en la seva capacitat de supervivència.
El plomatge blanc dels pingüins tradicionals els ajuda a camuflar-se dels depredadors quan neden: des de baix, el ventre blanc es confon amb la llum que entra a l’aigua, i des de dalt, l’esquena negra es barreja amb el fons marí. Els pingüins negres perden aquest avantatge, cosa que podria fer-los més vulnerables als depredadors com les orques o els lleons marins. Les mutacions genètiques són una part natural de l’evolució. Encara que el melanisme no sigui avantatjós en el cas dels pingüins, en altres espècies pot ser beneficiós. Per exemple, els jaguars negres poden tenir més èxit en zones amb ombres denses, on el seu color els permet caçar més fàcilment. En el cas dels pingüins, però, és probable que el melanisme sigui simplement un error genètic sense cap benefici adaptatiu.