El globus aerostàtic, un dels primers mètodes que va permetre als humans elevar-se pels aires, va ser inventat pels germans Joseph-Michel i Jacques-Étienne Montgolfier l’any 1783 a França. Aquesta invenció va marcar una fita històrica en l’aviació i va obrir les portes a la conquesta del cel.
Els germans Montgolfier, fills d’un fabricant de paper, van començar a experimentar amb la idea de volar inspirats per l’aire calent i el seu efecte sobre certs materials. Es diu que l’espurna inicial va sorgir quan van observar com el fum calent de les xemeneies feia que petits fragments de paper o tela s’elevessin. Aquesta observació els va portar a pensar que l’aire calent, més lleuger que l’aire fred, podia ser capaç d’elevar objectes si s’aplicava adequadament.
Van començar a fer proves amb bosses de paper i tela, omplint-les amb aire calent generat per foc. Els seus primers experiments van tenir èxit, i això els va animar a construir un globus més gran.
El 4 de juny de 1783, els germans van fer la seva primera demostració pública a Annonay, França. El globus, fet de tela i paper, es va elevar fins a una alçada aproximada de 2.000 metres i va volar durant uns 10 minuts, recorrent una distància d’uns 2 quilòmetres.
Poc després, el 19 de setembre de 1783, van repetir l’experiment al Palau de Versalles davant del rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta. Aquesta vegada, el globus portava com a passatgers un xai, un gall i un ànec, convertint-se en els primers éssers vius que van volar en un globus aerostàtic.
Finalment, el 21 de novembre de 1783, es va fer el primer vol tripulat per humans a París, amb els aventurers Jean-François Pilâtre de Rozier i François Laurent d’Arlandes.