Gran victòria de Raul Ferré en la XXXVI Pujada a l’illa d’Eivissa

Raul Ferré amb el Silver Car
Raul Ferré amb el Silver Car. Foto: FotoEsport

El Campionat d’Espanya de Muntanya (CEM) 2021 està en la seva recta final. Continua sent la  mateixa tònica respecte a saber com serà la composició definitiva dels podis de les diferents categories.

Jordi Gaig, Raül Ferré i Benito Pérez, van ser els guanyadors del XXXVI Pujada a l’illa d’Eivissa, penúltim meeting del CEM 2021, disputat en el traçat de Sa Calma (Eivissa), sota l’organització de l’Automòbil Club d’Eivissa i Formentera.

 

Javi Villa, únic campió (de la Categoria 2) després d’Eivissa

En la Categoria I, els veterans Humberto Janssens (Porsche) i José A. Lopez Fombona van començar la prova d’Eivissa empatats a 94 punts. Els problemes del pilot de Porsche tot just començar li donaven l’oportunitat a l’asturià d’agafar un avantatge pràcticament decisiu. No obstant això aquesta vegada Fombona només va poder ser tercer. Ara “Lolo Avilés” és segon a 6 punts de Fombona.

La Categoria 2, és l’única que ja té campió mancant l’última cita a Ibi. Malgrat el triomf de Raül Ferré, Javi Villa tenia un avantatge considerable i la segona posició ha estat suficient per proclamar-se, una vegada mes, campió d’Espanya de Muntanya.

La Categoria 3, la igualtat ha estat la tònica durant tota la temporada, també es decidirà en l’última cita del calendari. En aquest cas, Edgar Montellà ha perdut l’opció de dependre de si mateix. A Ibi, haurà de guanyar i esperar el lapsus dels seus rivals, a priori favorits, Benito Pérez i Mario Asenjo.

 

Primer triomf absolut per a un pilot del programa de joves pilots de l’Automòbil Club d’Andorra

Raul Ferré amb el seu Silver Car CS – Cat II, va pujar a l’esglaó més alt del podi, situat en la localitat eivissenca de Sant Joan de Labritja, després d’aconseguir superar a l’experimentat pilot asturià i campió de l’especialitat, Javi Villa.

Ferré que l’any passat ja va vèncer a Eivissa al volant d’un CM (Categoria 3 actual), va tenir un cap de setmana superb en el qual malgrat cedir 5 dècimes en la primera pujada de carrera el dissabte, va seguir a l’atac aconseguint el seu primer triomf de la temporada, després de vèncer les dues últimes pujades de carrera, amb cronos que rebaixen en 5″ el millor registre de la temporada passada.

Per part seva, Edgar Montellà amb el Silver Car S3 – Cat III, no va poder continuar l’excel·lent trajectòria de les últimes proves amb un triomf que l’hagués situat com a gran favorit al títol de Categoria 3.

Les coses no van començar malament per al pilot de l’ACA Esport, va estar entre els millors, cedint tan sols 8 dècimes al líder de la provisional Mario Asenjo, mentre que Benito Pérez s’escapava a gairebé 3″, imposant pressió als seus rivals directes.

En la continuació, una sortida de pista en la qual el seu Silver Car va quedar molt tocat, semblava que posava el punt final a la seva participació a Eivissa. No obstant això, la presència del constructor en l’assistència i l’extraordinari esforç del seu equip, van aconseguir posar de nou el Silver Car en condicions de competir i encara va aconseguir pujar al tercer calaix del podi.

 

En aquesta ocasió la meteorologia va tenir conseqüències negatives per als pilots

La pluja que va caure amb generositat el dissabte a primera hora de la tarda, abans d’iniciar les mànegues d’entrenaments, va ser una dificultat que es va allargar durant tot el cap de setmana.

Les zones humides en un asfalt parcialment sec eren un parany constant per als pilots. El risc anava variant en cadascuna de les pujades i amb diferències tan mínimes era evident que no arriscar en segons quines situacions podia suposar la pèrdua.

 

L’opinió dels protagonistes

El pilot de l’ACA Esport, Raul Ferré, es mostrava eufòric després de passar pel podi, així s’expressava: “Estem molt contents, hem fet un treball brutal. La barqueta ha funcionat molt bé, hem anat millorant, ahir vam guardar una mica perquè la carretera estava molt delicada, molta humitat amb alguna zona seca. Avui ha començat a assecar-se, però hi havia zones humides, hem començat a baixar els temps, hem millorat el millor crono de l’any passat en 5”.

Raul no té cap dubte: “Estem treballant en la bona línia, per fi aconseguim un triomf absolut i hem anat molt de pressa. Baixar 5” el rècord de la pujada i guanyar a Villa en les dues pujades vàlides de carrera és la clara demostració. Estem molt contents, crec que hem fet un gran meeting a Eivissa”.

 

Categoria III

Edgar, ens comentava d’aquesta manera el toc que ha marcat la seva participació a Eivissa: “En la primera pujada de carrera del diumenge ens hem sortit i hem deixat bastant tocada la nostra mecànica. Per sort tinc un equip fantàstic que m’ha reparat el cotxe, també hem tingut la sort que el fabricant del vehicle també estava en l’assistència. Com dic el Silver Car estava molt tocat i es va haver de treballar molt, ràpid i bé per a poder córrer l’última de carrera”.

Malgrat tot, una conseqüència inevitable va ser que els rivals directes en la lluita pel títol s’escapessin. Montellà no tira la tovallola: “Hi ha possibilitats, menys que abans, però mai se sap. A Ibi hem de guanyar i esperar que els meus rivals no tinguin el seu millor dia i cometin algun error. Nosaltres lluitarem fins al final”.

El pilot d’Encamp també intentava veure alguna part positiva en una jornada infausta per als seus interessos: “Després del toc i reparar la mecànica encara hem pogut marcar el nostre millor crono del cap de setmana, 2′ 11″, que suposa rebaixar en 3″ el temps de la passada temporada. Per cert la meteorologia en aquesta ocasió, no ha estat del nostre costat. Les zones humides, sobretot el diumenge, han estat un mal somni i estic convençut que la sortida de carretera ha estat provocada precisament per una d’aquestes zones”.

El Campionat d’Espanya de Muntanya 2021 finalitzarà el cap de setmana (dies 26 i 27) en la localitat alacantina d’Ibi. La Pujada a “Les Revoltes d’Ibi” organitzada per l’Automòbil Club d’Alacant passarà el punt final a un CEM que es va iniciar amb dubtes, sobre la possibilitat que es pogués desenvolupar amb normalitat, però que ha tingut un final sense canvis en l’agenda prevista.

[do_widget id=category-posts-pro-64]