Gol a l’aldea

Ni pel moment, ni per les motivacions, ni, sobretot, per l’autoritat moral respectiva, les declaracions d’Oriol Junqueras i Carolina Punset tenen cap punt de coincidència. I, tanmateix, hi ha hagut un atzar, una casualitat d’aquelles que solen passar inadvertides, que les lliga amb el fil invisible en el ‘tema procés’, que es diu ara. Resulta que gol (Junqueras: “El gol l’hem de colar a l’Estat”) i aldea (Punset: “La inmersión es volver a la aldea”) comparteixen una característica no gaire freqüent: són mots amb un sol derivat. Aldea el vam importar de l’àrab a l’Edat Mitjana i, malgrat la gran difusió d’aquell moment, actualment té poc ús perquè arrossega la llufa de castellanisme (a pesar de l’existència del municipi del mateix nom, al Baix Ebre). L’únic derivat que ha generat en tots aquest segles és l’adjectiu aldeà (flexionat en gènere i nombre, és clar). Per la seva banda, gol és força més modern (tot just deu haver complert el centenari): va aparèixer de la mà del futbol com a adaptació de l’anglès goal, ‘meta’, però en canvi gaudeix d’una salut envejable (us imagineu un estadi sencer esclatant sobtadament en el crit “Aldeeeeeeeeaaaa!”?) i, presumiblement, puixant. Això sí, la lleu venjança del destí és que amb el derivat li passa al contrari: golejar és un verb de poc rendiment en català perquè no ha aconseguit arraconar de la parla oral paràfrasis com ‘clavar una pallissa’ o, directament, ‘apallissar’ (malgrat els esforços d’algun diari massa automàticament traduït). Li passa com a un altre verb igual de lleig, bromejar, que el periodisme autòcton colonitzat s’esforça en va a introduir en la llengua estàndard.
    Que ambdós termes, cada un protagonista de la seva setmana informativa, comparteixin aquest tret no deu ser gratuït. Si no, com és que l’endemà de l’entrevista del cap d’ERC, l’inefable Margallo va tornar a fer honor a la seva fama tot acusant els membres de la llista unitària de voler “dinamitar Espanya”? El ministre, n’estic convençut, és un visionari: primer perquè va triar un mot amb el doble de descendència que el d’en Junqueras i el de la pageseta (dinamitar, juntament amb dinamiter, és un dels dos únics derivats de dinamita); i segon, perquè aquest substantiu de ressons correcaminescos és una creació d’Alfred Nobel a partir del grec dynamis, que vol dir ‘força, potència’. L’home de les galàxies reconeixia així que la força dels pagerols (en punsetià, aldeans) podria ser prou explosiva per abatre el multicultisme universalista, constitucionari i, per descomptat, únic veritable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *