Un supervivent del camp de concentració de Mauthausen (Àustria) va comptar fins a 35 maneres de morir-hi… Un dels presos que hi va estar tancat va ser Francesc Boix (Barcelona, 1920-París, 1951), un jove republicà que va lluitar contra Frnaco i que va ser detingut a França, on s’havia exiliat, i des d’on els alemanys el van detenir i traslladar, juntament amb 7.000 republicans espanyols, a Mauthausen. Boix hi va arribar el 27 de gener de 1941, on va rebre el número 5.185, i hi va estar fins l’alliberament del camp, el 5 de maig del 1945. Com que era fotògraf de professió (va fer fotos al front de la Guerra Civil espanyola), els responsables del camp d’extermini el van enviar al servei d’identificació, des d’on es va poder fer amb una Leica i captar la vida –i la mort– quotidiana al camp. A més, va retratar els caps de la SS, quan dominaven el camp i decidien qui vivia i qui moria, i també quan anys més tard van ser jutjats pels seus crims.
Boix és el protagonista de l’exposició ‘Més enllà de Mauthausen’, que acull el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) fins al 19 de maig. La mostra itinerant, que prové del Museu d’Història de Catalunya i muntada l’any 2015 per commemorar el 70è aniversari de l’alliberament dels camps, conté 172 reproduccions de fotografies de Francesc Boix en blanc i negre, que abracen des que va estar a la Guerra Civil espanyola fins les activitats comunistes a París. Boix va morir el 7 de juliol de 1951, a punt de complir els 31 anys, a conseqüència de les seqüeles de l’estada al camp, que li van deixar una salut molt minvada.
L’últim àmbit de l’exposició es dedica a la repercussió del nazisme a Andorra. De fet, la reponsable del CAEE, Ruth Casabella, ha revelat que el 6 de juny de 1948, Boix va arribar al Pas de la Casa per reunir-se amb la seva germana Núria. Boix no va poder tornar a Barcelona per culpa de la dictadura de Franco, i es va exiliar a París. La trobada, però, no es va realitzar mai. El fotògraf va morir l’any 1951 sense haver-se pogut retrobar amb la família.
En la programació paral·lela a la mostra fotogràfica, el CAEE ha organitzat visites escolars, una visita nocturna guiada (17 de maig) i dues xerrades. L’una és a càrrec de Jorge Cebrián i Roser Porta, autors de l’estudi ‘Andorrans als camps de concentració nazis: aspectes d’Andorra durant la Segona Guerra Mundial’, en què van recopilar dades de tretze andorrans que van estar en camps de concentració, alguns dels quals hi van morir, i per als quals reivindiquen un homenatge, o als camps o a Andorra. Precisament, la conferència-diàleg (10 de maig) es titula ‘Andorrans als camps nazis: encara molt per descobrir’, ja que sobre aquest episodi hi ha hagut “un gran silenci”. Porta i Cebrián parlaran dels quatre andorrans –Pere Mandicó, Anton Vidal, Miquel Adellach i Anton Pons– que van estar a Mauthausen, dels quals no se sap si van arribar a conèixer Boix. En tot cas, Porta ha especificat que els andorrans van acabar als camps nazis per “activitats contra Alemanya”, que volia dir qualsevol cosa, des de col·laborar amb la Resistència francesa o anar indocumentats. L’altra xerrada serà a càrrec de l’historiador Claude Benet i del periodista Andrés Luengo, un diàleg que es titularà ‘Tan lluny, tan a prop’ (12 d’abril).
