Felicitació de l’Ajuntament de la Seu a Agustí Solans pel seu 103 aniversari

Marian Lamolla, Jordi Fàbrega i Francesc Viaplana feliciten Agustí Solans Sanou pel seu 103 aniversari
Marian Lamolla, Jordi Fàbrega i Francesc Viaplana feliciten Agustí Solans Sanou pel seu 103 aniversari (Foto: Família Solans)

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha felicitat aquest diumenge, Agustí Solans Sanou, veí de Castellciutat, pel seu 103 aniversari. L’alcalde Francesc Viaplana, el vicealcalde Jordi Fàbrega i la tinent d’alcalde Marian Lamolla han visitat Solans a casa seva per a obsequiar-lo amb un pastís amb les espelmes que indiquen la seva quantitat d’anys.

Aquesta felicitació institucional es duu a terme amb tots els veïns i veïnes del municipi que compleixen cent anys o més. I en aquest cas, es fa el dia de Cap d’Any. I és que Agustí Solans va néixer a Castellciutat l’1 de gener de 1920. Ha tingut 2 filles i un fill, que li han donat 3 nétes i un nét. Es dona la circumstància que Solans ha viscut tota la vida a la mateixa casa, Cal Torrafeta, i que a més a més, segons la informació de què disposa la família, aquesta és la casa més antiga del poble.

Ara fa tres anys, amb motiu del seu centenari, ell mateix va explicar a RàdioSeu que antigament aquest habitatge es deia Cal Ferrerassa, perquè hi vivien uns ferrers, i que l’immoble es va salvar de la destrucció que va patir el poble a la III Guerra Carlina, cap a l’any 1874, perquè les tropes necessitaven la instal·lació per a ferrar els cavalls.

Solans va formar part de la coneguda com a Lleva del Biberó, la generació que va ser mobilitzada per a la Guerra Civil quan tot just sortien de la infància. Quan va esclatar el conflicte, ell tenia només 16 anys. Tanmateix, en el seu cas, es va oferir voluntari i va treballar en les trinxeres “a pic i pala”, a Gandesa, cosa que li va permetre evitar haver d’agafar el fusell i combatre cos a cos. En tot cas, recorda la guerra com “una desgràcia, per a un mateix i pels danys causats els uns als altres”.

Entre la guerra i el posterior servei militar obligatori, finalment Agustí Solans va estar set anys fora de casa, però des que va poder tornar ja no s’ha mogut de Castellciutat i celebra el fet d’haver pogut estar sempre al costat de la seva família. Professionalment s’ha dedicat a l’agricultura i al comerç familiar, on venien els aliments que ells mateixos produïen.

[do_widget id=category-posts-pro-64]