El passat dijous va tenir lloc a la Casa Rull de Sispony i dins el programa ONCA Basic, de les Nits de Música als Museus, un concert del duet andorrà “Toc de Greu” format per la violista Laia Capdevila i la violoncel·lista Mireia Planas.

 “Toc de Greu” va preparar un programa que es va iniciar amb els “Duos per a viola i violoncel” del compositor i també director d’orquestra i violinista, Johann Stamitz (1717 – 1757). Stamitz originari de Bohemia, és considerat un dels fundadors de l’Escola de Mannheim. Juntament amb el compositor de música de cambra, Franz Xaber Ritcher (1709 – 1789), ambdós van participar en la reforma de l’estil instrumental, la qual van adoptar compositors de la talla de Johann Christian Bach (1735 – 1782) i el també violoncel·lista Luigi Boccherini (1743 – 1805) entre d’altres. Per altra banda, Mozart i Haydn van incorporar a les seves composicions orquestrals dos clarinets, després d’admirar la formació instrumental de l’Orquestra del Palau de Mannhein, que era una de les millors orquestres simfòniques de tot Europa.

 Les dues instrumentistes van brodar l’obra d’Stamitz i sobretot el segon moviment, va captivar un públic que estava limitat per l’espai de la Casa Rull, però que alhora els va permetre implicar-se en la interpretació intimista del seu concert.  

Per altra banda, vam gaudir de dos instruments de veus “greus” que es mimetitzen i aporten una gran conjunció d’expressions musicals, que el públic va aplaudir amb vehemència.

 Seguidament van interpretar del “Duo per a viola i violoncel en mi Major” de Ludwig Van Beethoven (1770 – 1827), els seus dos moviments: “l’Allegro i el Minuetto allegreto”. En el qual van apropar-nos un Beethoven “diferent” i rítmic. Beethoven havia compost aquesta obra dedicada a un violoncel·lista amic seu, Nikolaus Von Zmeskall (1759 – 1833). Zmeskall portava ulleres, pert això, aquest duo se l’ha qualificat com el duet de les ulleres. Encara que a l’original d’aquesta partitura, el seu segon moviment es conserva de forma fragmentària, hom n’ha pogut interpretar una versió íntegra, que les instrumentistes de “Toc de Greu” ens han sabut transmetre fidelment.

 A l’equador del concert, ja al segle XX, les intèrprets ens van presentar els “Duos per a viola i violoncel ” que comprenen el “Lullaby i Grotesque” de la compositora Rebecca Clarke (1886 – 1979).

El lullaby s’inicia amb una suau introducció de l’harmonia d’un Lullaby quasi perfecte i tranquil que imita el primer somni d’un infant. Van seguir alguns moments de relax i finalment es va desenvolupar el ritme de la “Grotesque” com un despertar feliç al nou dia, que les intèrprets van perfeccionar acuradament.

Rebecca Clarke, destacada violista i compositora anglesa, va crear una ingent quantitat d’obres, entre elles: sonates per a piano i viola, nombroses peces per a veu i piano on destaca: “Take, O take Those Lips Away” per a tenor, baríton i piano sobre poemes de William Shakespeare, així com algunes cançons per a veu i violí. A més a més va compondre diverses peces per a cant coral, etc.

 Més tard, el concert va continuar amb les obres del compositor americà Walter Piston (1894 – 1976) que ens apropà als post romàntics amb una gran efervescència musical. L’espai del Museu Casa Rull es va omplir com si d’una orquestra es tractés, de sons molt propers i actuals. En els moviments “d’Allegro Risoluto, Andante sereno i l’Allegro brillante” final, el públic va aplaudir i va seguir amb entusiasme la música a través de les seves intèrprets. El segon moviment “andante sereno” s’acabà amb la viola sola apagant la seva veu poc a poc fins adormir-se. El tercer moviment arrencà amb un ritme festiu i es van recuperar les dues veus instrumentals. La viola proposava i el chelo responia, i a vegades replicava amb un “pizzicato” però mai perdien la dualitat del seu tema principal. Són unes veus instrumentals que dialoguen i es comprenen al uníson fins al final del seu concert nocturn.

Recuperan a Walter Piston, s’ha de dir que també va ser professor de músics com Leroy Anderson (1908 – 1975), alhora que va coincidir amb Paul Hindemith ( 1895 – 1963) un violista alemany, també gran orquestrador d’aquell moment.

 Finalment, l’últim compositor de la nit dels Museus, que la violoncel·lista ens va presentar, va ser Witold Lutoslawski (1913 – 1949). “Toc de Greu ens va aportar una alegoria definitiva: “Bucòlics per a viola i violoncel”. Les dues intrumentistes que portaven ja tota la nit interpretant un ric repertori, van demostrar una vegada més, el seu gran virtuosisme i ambdues van seduir de forma també “bucòlica”, i van propiciar un passeig musical des del segle XVIII al segle XX en una estudiada cronologia.

En acabar, el públic va demanar un bis, en el qual les instrumentistes van recuperar el segon moviment del “Duo de viola i violoncel” de Johann Stamitz, del qual ja n’hem parlat abastament en paràgrafs anteriors. En aquesta repetició, especialment la violista es va permetre acompanyar el ritme musical amb el moviment harmoniós del seu cos, la qual cosa ens va apropar a la música més expressiva del gran compositor J. Stamitz.

 S’ha de concloure que el “diàleg musical” es va establir des del primer moment, amb l’intima comunicació del llenguatge més perfecte que hom coneix. Per altra banda, les protagonistes ens van aportar una nova visió del ritme concertant de dos instruments amb les seves veus greus: la viola i el violoncel, que formen “Toc de Greu”.

 La Laia Capdevila (violista) i la Mireia Planas (violoncel·lista) han tancat el cicle ONCA Bàsic 2014 posant un fermall d’or, que també han aportat a les Nits de Música als Museus. Per això, cal felicitar a tots els participants i els organitzadors per les seves constants apostes culturals. Ara amb “Toc de Greu”, representa també un homenatge per als solistes, que en aquests duets nocturns i concertants, ens van oferir una Nit d’estiu “especial” , a la Sala d’Audiovisuals del Museu Casa Rull de Sispony, una casa andorrana tradicional del segle XIX, de la parròquia de la Massana, al Principat d’Andorra.

 Tanmateix, s’ha de dir que les dues instrumentistes ja havien participat conjuntament amb els violinistes Francesc Planella i Elias Porter, formant “l’Ensemble ad Libitum”, als “Vespres de Música de cinema” (Museu del Tabac a Sant Julia de Lòria 14.8.2014).

 Per la seva part, la violoncel·lista Mireia Planas també havia participat en format “quartet”, al Concert del 21è aniversari de la Constitució (14.3.2014), conjuntament amb la violista Silvia Garcia i els violinistes: Josep Martínez i Francesc Planella, tots ells membres de l’ONCA Basic (Fundació ONCA).    

 S’ha d’afegir que el proppassat dia 23 d’Agost, la Laia Capdevila (viola) i la Mireia Planas (violoncel), conjuntament amb els violinistes Francesc Planella i Alex Arajol acompanyats a l’orgue per Aarón Ribas, havien participat al concert dedicat als “Camins de la Simfonia Alemanya”. Un concert que va cloure la XV edició del Festival Internacional d’Orgue del Principat d’Andorra, a l’Església de Sant Esteve de la capital.