A veure qui recorda el descarrilament d’un tren que es va produir, el divendres dia 3 de febrer d’enguany, a la frontera entre Ohio i Pennsilvània. Aquest accident va provocar un enorme incendi, per la qual cosa es va procedir a evacuar els veïns de la propera localitat d’East Palestina. Més de 2.000 persones van haver d’abandonar casa seva, pràcticament amb el que portaven posat en aquell moment. Es tracta de la meitat de la petita població que amb prou feines sobrepassa els 4.000 habitants.
Cinc dels vagons del tren transportaven clorur de vinil. Aquest és un producte químic amb què es fabriquen diferents tipus de productes plàstics. És un dels components bàsics del PVC i se sap que és un agent cancerigen, a més de resultar molt tòxic per al medi ambient i la biota.
Durant la tarda del dilluns 6 de febrer, els veïns van sentir un gran estrèpit i després una enorme columna de fum es va elevar pel cel, enfosquint-ho tot. Això va ser perquè les autoritats nord-americanes havien iniciat un “alliberament controlat” del clorur de vinil que encara estava als vagons. És fonamental ressenyar, que gran part de la càrrega es va vessar en un corrent d’aigua proper.
L’excusa per a disculpar tal despropòsit d’inimaginables conseqüències mediambientals va ser que, si es deixava tot com estava, hi hauria igualment una explosió i, aquesta, potser, no es podria controlar. Després d’aquesta acció, les autoritats locals i estatals van assegurar que tot havia sortit segons les previsions. Dies després els van explicar als veïns que l’aire ja estava net dels residus de la ignició i del producte vessat i que era segur tornar a casa seva.
Els veïns van poder comprovar que a l’ambient encara s’ensumava clor i que l’aire irritava tant les vies respiratòries com els ulls. A més, als rius propers a la localitat, van morir (i continuen morint) milers de peixos. Però, aquestes no van ser les úniques víctimes, ja que el nombre d’aus silvestres i domèstiques, gats, gossos, guineus i bestiar que moren no para de créixer. Per això, els veïns no es creuren que tot està bé.
Els residents d’East Palestina senten que més que donar-los poca informació, se’ls estan ocultant dades de gran rellevància que s’haurien de fer públiques. De fet, l’Agència de Protecció Ambiental i la Junta Nacional de Seguretat al Transport no han publicat una llista completa dels productes químics que es podrien haver alliberat a l’accident i no hi ha un càlcul exacte del que demorarà el clorur de vinil cancerós a dissipar-se del tot.
Res bo s’espera d’NS
Norfolk Southern, més coneguda com a NS, és una empresa que genera més de $ 9 mil milions de dòlars a l’any, només en ingressos directes. Per això, és públic i notori que té un poder econòmic i polític enorme. La NS fins ara només ha ofert donar 25.000 dòlars a la Creu Roja, segons els seus portaveus, per a ajudar.
D’altra banda, es té constància que aquesta empresa s’oposa de manera agosarada a les exigències de millors condicions de treball i de transport per part del seu personal, algunes de les quals, com era la de col·locar els frens pneumàtics en aquest tipus de transports de càrregues perilloses. Així, podrien haver evitat o mitigat almenys les conseqüències d’aquest tipus d’accidents.
Mentrestant, la resta del món gairebé no parla del tema. En comptes d’això, tots estan molt entretinguts amb les històries dels globus, OVNIS i altres ‘contes xinesos’. Tot apunta que s’està posant en pràctica la famosa tècnica de moltes aus. Fer soroll lluny del niu, per a protegir els seus pollets. En aquest cas, la complicitat mediàtica podria estar ajudant a salvaguardar els interessos d’una empresa poderosa i a tapar-ne les vergonyes, costi el que costi.
Als veïns d’East Palestina només els queda resignar-se a tornar a casa i exposar-se al que sigui. Després hauran de lluitar durant anys perquè se’ls indemnitzi. I, tant de bo, que les terres i les aigües es recuperin i no quedin enverinades. Perquè el clorur de vinil és un tòxic bioacumulable, així que les seves conseqüències només es podrien comprovar a llarg termini i, quan arribi aquest moment, tot estarà oblidat i ben enterrat.