Tenir cura de tu mateix és sinònim de prendre les regnes de la teva pròpia vida sense esperar que algú extern endevini les teves necessitats per art de màgia.
Per a mi hi ha un sentiment que es converteix en punt de bloqueig emocional: estar enfadat amb mi mateixa pot ser positiu al permetre reflexionar sobre les meves accions i sobre les conseqüències dels fets. No obstant això, quan l’enuig és crònic produeix un gran patiment emocional. Us puc assegurar que quan es viu enfadada amb ella mateixa experimenta una lluita interior constant i es dóna l’esquena a si mateixa ja que la veritable felicitat interior sorgeix a partir de l’amistat amb un mateix però mai es pot ser feliç a partir de l’enemistat.
Assumir amb maduresa la responsabilitat sobre les meves pròpies accions també és possible influir d’una manera més constructiu en el futur immediat. No sentir-me satisfet per una acció realitzada és un signe d’intel·ligència emocional ja que és molt important fer autocrítica, però, castigar-me per això no m’ajuda a créixer. L’amor és més saludable ja que aprenem més dels nostres propis errors quan ens volem a nosaltres mateixos i valorem també els nostres encerts.
Els conflictes i diferències personals no només es poden produir en el context de les relacions personals d’amor, amistat i família. Les lluites més dures les assumeix cada ésser humà amb si mateix com bé mostra penediment i els remordiments de consciència.
La vida és molt llarg i al llarg del temps, una persona pot haver comès errors dels que es penedeix amb el pas del temps. Hi ha persones que asseguren que no es penedeixen de res perquè això forma part de la seva vida. En realitat, l’aprenentatge vital adequat és el que implica fer una autocrítica i una reflexió del camí realitzat amb l’objectiu d’assumir èxits però també, fracassos personals.
Reconèixer els nostres errors implica assumir que no som perfectes, que ens equivoquem i en més d’una ocasió, prenem el camí equivocat. Però el que no convé fer és estar eternament castigant per accions de l’ahir. Allò ja ha passat, per tant, asúmelo com a tal i perdona’t de veritat. Només quan et perdonis et sentiràs llibre. Pues vull seguir caminant cap al demà a l’espera de viure noves experiències i gaudir de moments bonics. Però no vull quedar-me estancada en un punt del passat que pot haver se tornat una obsessió per a tu, i als que fer-los mal m’envolten.
Demà el dia serà millor. Perquè jo estaré millor.
Les meves emocions negatives no em controlaran. Perquè jo tinc el control, perquè jo decideixo el meu dia.
