El cònsol major de Canillo, Francesc Camp, analitza la situació en què ha deixat la parròquia la Covid-19 i planteja els reptes del futur.
Com es valora aquest primer any de mandat? Què és el més destacat? I a part de la Covid-19?
Justament, aquest any ha vingut molt condicionat per l’epidèmia de la Covid-19 és indiscutible. Tots els timings del que teníem previst fer en aquest primer any de mandat s’han vist modificats a causa de la pandèmia. No obstant, els projectes que estaven a sobre la taula, en gran part, s’han pogut tirar endavant. Molts projectes encara venien de l’anterior mandat. Com a grans projectes vull recordar que hi havia dues grans obres, una està en un estadi molt avançat i esperem que aquests primers mesos de l’any el puguem acabar, que és el pàrquing de Ransol. Vull recordar que es va adjudicar ja a finals del mandat de Josep Mandicó i nosaltres hem dut a terme l’obra. L’altre són els ponts tibetans de la Vall del Riu i la Vall de Montaup, que també es van adjudicar en l’anterior mandat i hem pogut començar l’obra amb el pont de de la Vall del Riu a finals del 2020 i esperem poder-lo tenir acabat cap a la tardor d’aquest any. L’altre pont, que és molt més petit, de moment l’hem posposat. Ens hem centrat en el gran perquè de fet el petit requereix de un itinerari i un recorregut per enllaçar el de la Vall del Riu amb el Mirador del Roc del Quer i s’ha d’estudiar molt bé, i hem preferit centrar els esforços en el primer, per acabar-lo el més ràpid possible, i després ja ens posarem amb el segon. Preferim centrar les prioritats i no començar moltes coses i que no s’acabin. Després, evidentment, hi ha tota la gestió de la Covid, que ha estat molt complicada. A partir d’aquí, s’han continuat fent tots els manteniments, les petites obres que es fan habitualment al llarg de l’any a la parròquia.
Quins projectes nous heu impulsat aquest primer any de mandat?
Diria que hi ha dos projectes importants, un molt de caire social i l’altre més de caire social i turístic. Vam estar treballant molt amb el Govern una prova pilot dins els programes POCTEFA, que es diu Aptitude, que el que busca és intentar valorar el grau de dependència de la gent gran. És un projecte que abraça no només Andorra sinó també els països veïns, i el que s’ha fet és començar per Canillo per fer aquest diagnòstic del grau de dependència de la gent gran i a partir d’aquí establir les mesures que s’hagin d’establir per acompanyar la gent gran en aquesta pèrdua de mobilitat i cognitiva en els anys de final de la seva vida. Aquesta avaluació es va dur a terme ja, s’ha fet el treball de camp i ara s’està fent la part d’anàlisis d’aquestes dades, que ens seran molt útils per emprendre accions de cara a acompanyar la gent gran en la seva pèrdua d’autonomia, I també lligat amb la gent gran, però també en general a nivell social a la parròquia i turístic, hi ha el compromís de llançar un servei de transport a la demanda, intern i públic. Aquest es va començar a treballar el darrer trimestre i ara estem acabant de definir els darrers detalls per poder-lo llançar el més aviat possible. Sí que és cert que aquest projecte que pensàvem poder-lo llançar ja el mes de desembre, pensàvem també que tindríem més activitat turística i l’havíem dimensionat per justament abastar el transport públic per als ciutadans de la parròquia però també els turistes. Veient tot el que ha passat aquest hivern amb l’epidèmia, ara estem revisant-ho a la baixa, perquè hem de dimensionar-ho més per als ciutadans. Ja hem fet una simulació en escala real amb diferents voluntaris per veure realment com es comportava el servei. Pensem que és un servei innovador al país, no és el servei d’una línia fixa de transport que va d’una punta a una altra de la parròquia, sinó el que es fa amb minibusos que es mouen en funció de la demanda dels usuaris. Els usuaris poden fer reserves a través de l’aplicació mòbil, de la web o a través d’un call center i a partir d’aquí se’ls va a buscar molt a prop de casa. Hi ha moltes parades definides perquè pugui parar i donar servei atots els nuclis urbans de la parròquia. Confio que ben aviat puguem oferir aquest servei, encara que només sigui als ciutadans de la parròquia.
Sempre es poden millorar les coses. Què millorareu de cara aquest segon any? Què no heu fet prou bé aquest 2020?
És difícil dir què no hem fet prou bé. Hem intentat sempre respondre una mica a les demandes dels ciutadans, hem intentat compaginar la crisis sanitària i la crisis econòmica amb el nostre programa electoral i el que realment volíem fer. Aquest any serà molt dur a nivell país i a nivell de parròquia, perquè està clar que encara més que el darrer 2020 els ingressos baixaran, perquè les transferències del Govern aquest any sí que ens baixaran. El passat no ens baixaven perquè venien d’uns ingressos del 2019 del Govern que van ser bons, aquest any les transferències vindran donades per uns ingressos que van bastant a la baixa, amb la qual cosa ens baixaran les transferències del Govern. Les parròquies amb estacions d’esquí ingressem uns cànons d’aquestes, en aquest cas d’Ensisa, que també ens baixaran en picat, perquè està clar que aquest hivern està sent molt dolent i tenim molts pocs esquiadors i s’està facturant molt poc i el cànon serà baixíssim. Llavors, dins aquest context de menys ingressos haurem de fer uns projectes adaptats a aquests ingressos. El que hem d’intentar és justament ser molt curosos amb el que tenim de diners i a partir d’aquí prioritzar molt bé els projectes. Es van fer unes reunions de veïnats aquí a Canillo, a cadascun dels pobles de la parròquia amb els ciutadans que viuen a cada zona, i es van recollir totes les seves demandes, que s’han classificat per diferents àmbits, a nivell d’embelliments dels cascs urbans, de millores de carreteres, de voravies, de pàrquings, també de tractament de residus, de fer més punts de recollida selectiva. En definitiva, s’han demanat millores en molts àmbits diferents, i molt sovint són petites coses que potser no tenen molt cost però el ciutadà les agraeix molt perquè millora molt l’entorn on viu. Ens centrarem molt en aquestes millores aquest any i, evidentment, acabar els projectes que hem comentat abans. Crec que l’objectiu ha de ser aquest, complir amb el que ens hem marcat dins un marc pressupostari d’ingressos que està clar que serà més baix que els darrers anys.
I el projecte estrella d’aquest 2021?
El pont tibetà es va prendre la iniciativa de tirar-lo endavant en el mandat del Josep Mandicó, jo vaig acceptar la demanda de presentar-me de cònsol i evidentment també vaig dir que confiava en aquest projecte i hi creia molt. Si no hi hagués cregut també ho hagués dit i segurament hagués estat un condicionant per presentar-me a cònsol, però hi vaig creure, crec que per a la parròquia de Canillo i pel seu atractiu a nivell turístic, un sector que té un pes gairebé únic dins l’economia de la parròquia, està clar que de cara a desestacionalitzar i ser més atractius en temporada baixa, ens pot aportar molt. Llavors s’ha d’emmarcar, pel cost que té i l’impacte que pot tenir a nivell de visitants, com un projecte estrella. Però jo diria que espero que el projecte estrella sigui el Palau de Gel, i quan dic espero és perquè encara no s’ha tancat cap acord però espero que es pugui tancar. I a partir d’aquí ens centrarem molt en reactivar aquest centre d’oci, aquest centre social, aquest centre cultural, aquest centre esportiu, perquè serà un repte. Voldrà dir, primera, que hem tancat un acord i, segona, és un repte reflotar-lo en tots els sentits. Hem d’arreglar la imatge, canviar-li la cara, actualitzar-lo i gestionar una oferta de serveis que s’adapti al que volen els usuaris. Per mi, diria que serà un projecte estrella no només pel 2021, també pels propers dos anys de mandat, perquè una instal·lació tan deficitària com és el Palau de Gel, està clar que requereix de més d’un any per a reconduir la situació i que sigui un centre molt més atractiu del que és actualment.