Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La verderola és un ocell de zones obertes de muntanya, molt relacionada amb ambients mantinguts per la ramaderia extensiva. L’espècie es troba en un declivi generalitzat a tot Europa, degut a la pèrdua del seu hàbitat, tot i que els últims anys la velocitat de pèrdua ha disminuït. A causa de l’alçada que busca se la pot trobar ocasionalment al Pirineu català i Andorra. Espècie catalogada de vulnerable.
Hàbitat
- Ocell de zones obertes de muntanya, ocupa estatges montans i subalpins amb pluviositat moderada, preferentment entre 1.400 i 2.000 metres d’altitud. Necessita una cobertura vegetal herbàcia densa, amb arbres i arbustos dispersos com Juniperus sp. o Erica sp. per a poder-se alimentar de llavors, i en època de cria també d’invertebrats. A l’hivern se la pot observar a latituds més baixes, en mosaics de muntanya montana, i fins i tot, en ambients mediterranis.
- Pel que fa a ambients antròpics, ocupa prats de dall i conreus de farratges amb guarets erms i marges vegetals entre les parcel·les, així com altres zones de pastura de muntanya. A l’hivern pot arribar a baixar a conreus d’olivera i vinya de zones mediterrànies. Els ambients antròpics mantinguts per a l’activitat ramadera extensiva són la major part dels hàbitats que ocupa l’espècie a Catalunya.
Distribució
- Espècie àmpliament distribuïda a les regions temperades d’Europa i Àsia occidental. El nord de la península Ibèrica és el límit meridional de la seva distribució mundial.
- A les darreres dècades ha patit una davallada generalitzada tant de la seva distribució com de la població. Comparant els dos atles d’ocells nidificants europeus es pot observar com s’ha desplaçat cap al nord a les tres penínsules mediterrànies europees.
- A Catalunya es troba, principalment, al Pirineu central a l’època de cria, i hiverna en bona part de la depressió central catalana. Tot i això, on presenta densitats màximes a l’hivern és a la Cerdanya i a altres zones de cria del Pirineu, però abandona els prats de muntanya i baixa als fons de valls o no nidifica per la disponibilitat d’aliment a l’hivern. És pràcticament inexistent al litoral.
- A Catalunya es considera un migrador parcial, ja que és present tot l’any, però amb representació de diferents poblacions. A l’hivern, per exemple, visiten el territori poblacions reproductores centre i nord-europees, que no crien a Catalunya.
- En els darrers 35-40 anys ha perdut un 25-40% de la seva distribució a Catalunya, tot i que la velocitat de pèrdua de distribució s’ha reduït a les últimes dècades.
- A Espanya, ocupa tot el nord de la península, sempre lligada a sistemes muntanyosos. A l’hivern, en canvi, fa moviments dispersius cap al sud, fins a Andalusia. Tot i que la pèrdua de distribució sembla ser generalitzada, on va ser més acusada és als extrems orientals (Catalunya) i occidentals (Galícia) de la seva distribució.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.