Espècies en perill d'extinció: Tortuga careta

Un exemplar petit de tortuga careta (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

La careta és la tortuga marina més comuna a les costes catalanes i es pot trobar arreu del món a totes les conques oceàniques temperades. Presenta 5 parells d’escuts costals a la closca i la mida del cap és grossa respecte al cos. Els adults pesen entre 50 i 150 kg i la mida de la closca mesura entre 70 i 120 cm. Nidificant comuna a l’est del Mediterrani tot i que durant els últims anys la nidificació ha augmentat en les platges del Mediterrani occidental. La mitjana de vida ronda els 80 anys. És una espècie catalogada de vulnerable.

Hàbitat i cicle de vida:

L’espècie passa per diferents hàbitats al llarg del seu desenvolupament. Durant la primera fase de la seva vida, s’incorpora al medi pelàgic on realitza moviments migratoris durant aproximadament 15 anys fins a convertir-se en juvenil. Les tortugues juvenils s’alimenten a prop de la costa, sobre comunitats bentòniques, fins que són adultes. Aquesta espècie té un comportament filopàtric, quan arriben a la maduresa sexual tornen a les platges on van néixer per a reproduir-se. Ara bé, algunes femelles no tornen a la zona de nidificació i poden fer postes ocasionals en noves àrees. Un cop han realitzat la posta, continuen el cicle entre les zones d’alimentació i de reproducció.

Alimentació:

S’alimenta principalment de peixos, però també de mol·luscs, crustacis i altres invertebrats com les meduses, garotes, estrelles de mar, esponges i cefalòpodes. Tot i que, durant la fase inicial i durant les migracions s’alimenta de petits organismes que es troben en suspensió a l’aigua.
Presenta una mandíbula molt forta, un bec sense dents amb una forta musculatura, i espines còniques allargades a l’interior de l’esòfag que ajuden a ingerir i triturar l’aliment.

Reproducció:

Són ovípares i acostumen a pondre ous cada 2 o 3 anys. Uns mesos abans de l’època de nidificació realitzen la còpula davant de les platges de nidificació. Entre juny i agost, les femelles surten a la platja durant la nit per a realitzar la posta. El procés de nidificació té una durada d’1 a 2 hores. Primer busquen un lloc de posta, deixant un rastre des que surt del mar fins al lloc on nidifica, després fa la precàmara, cava un forat amb les aletes de darrere i realitza la posta d’ous, els tapa i camufla la zona abans de tornar al mar.
Poden realitzar un intent de posta cada dues setmanes aproximadament i pot arribar a nidificar amb èxit fins a 7 nius d’entre 80 i 100 ous per niu, en una mateixa temporada.
Al Mediterrani, la mida de la posta és d’una mitjana de 110 ous. El temps d’incubació dels ous és de 45 a 70 dies. El procés d’eclosió es produeix entre agost i octubre, a 40 cm de profunditat i dura uns 4 dies. Finalment, les cries acabades de néixer surten del niu durant la nit i inicien el seu camí cap al mar.
S’estima que només 1 de cada 1.000 tortugues nascudes arriba a ser adulta.

Distribució:

Espècie cosmopolita que es distribueix pràcticament per tots els mars i oceans càlids del món. Depenent de l’etapa del cicle de vida, es pot trobar tant a mar obert com en aigües a prop de la costa, en badies, llacunes i estuaris, i de vegades fins a l’interior dels ports. És comuna en aigües superficials del talús continental, tant en èpoques d’alimentació com durant les fases migratòries.
El Mediterrani Occidental ha estat un lloc amb presència històrica de juvenils i subadults que s’hi alimentaven. Des de l’any 2010, però, s’ha detectat un procés actiu de colonització de l’espècie per part d’exemplars adults que venen a reproduir-s’hi. Els últims anys els esdeveniments de nidificació han crescut de forma exponencial i actualment és comú detectar nius o intents de nidificació gairebé cada estiu.
Durant la primavera i l’estiu es pot veure a qualsevol punt de Catalunya, però a l’hivern, la major part dels exemplars es concentren al Delta de l’Ebre, on les aigües són menys fredes. Per contra, en aquesta zona és on hi ha més esforç pesquer, i per això es produeixen més captures accidentals per arts de pesca.

Nidificació

L’any 2023 es va produir el record de nidificació en les costes del Mediterrani Occidental amb més de 486 nius detectats entre Espanya, França i Itàlia. A Espanya, es van detectar 29 nius al llarg del litoral Mediterrani.
A Catalunya, entre l’any 1972 i 2023 s’han detectat 57 esdeveniments de nidificació, dels quals 29 s’ha detectat el niu i 28 intents de nidificació sense èxit. Un gran nombre dels esdeveniments sense niu han estat deguts al fet que s’ha molestat a la femella i aquesta ha tornat a l’aigua.
A Catalunya, l’any 2023 s’han detectat 16 esdeveniments, 10 amb niu i 6 intents sense niu. El delta de l’Ebre s’ha consolidat com a zona d’alta densitat de nidificació, l’any 2023 hi va haver 5 nius i 5 intents que representa el 50% dels nius de Catalunya. Una dada destacable de 2023 és que el niu detectat a la platja de Sa Riera, a Begur, és la cita més meridional localitzada fins ara a la península Ibèrica.
Concretament a Catalunya, l’històric de casos confirmats a finals de 2023 és el següent :
- 1990 | Delta de l’Ebre: Niu confirmat, troballa cria a la sorra
- 2006 | 27.10.2006 – Premià de Mar: Niu confirmat, observació de cries
- 2011 | 03.10.2011 – Malgrat de Mar: Niu confirmat, observació de cries
- 2014 | 25.08.2014 – Tarragona – Arrabassada: Niu confirmat, observació de la mare
- 2014 | 27.10.2014 – Tarragona – Platja Llarga: Niu confirmat, observació de cries
- 2018 | 01.08.2018 – Premià de Mar: Niu confirmat, observació de la mare
- 2018 | 15.03.2018 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat any anterior, cries mortes a la sorra
- 2018 | 15.06.2018 – Mataró: Niu confirmat, observació de la mare
- 2018 | 16.09.2018 – Cambrils 1 – Vilafortuny: Niu confirmat, observació de cries
- 2018 | 25.09.2018 – Cambrils 2 – Ardiaca: Niu confirmat, observació de cries
- 2019 | 06.10.2019 – Castelldefels: Niu confirmat, observació de cries
- 2020 | 14.07.2020 – Barcelona: Niu confirmat, observació de la mare
- 2020 | 15.07.2020 – Vila-seca: Niu confirmat, observació de la mare (1a sortida 14/07 sense niu)
- 2020 |20.08.2020 – Trabucador (Delta de l’Ebre): Niu confirmat, observació de cries
- 2020 | 30.07.2020 – Vila-seca: Niu confirmat, observació de la mare (2 sortides prèvies, 28 i 29/07 sense niu)
- 2021 | 19.06.2021 – Tarragona: Niu confirmat, observació de la mare
- 2021 | 09.07.2021 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat, trobada de rastre amb niu (1a sortida 08/07/2021 sense niu)
- 2021 | 09.07.2021 – Tarragona: Niu confirmat, trobada de dos rastres a la mateixa platja, un amb niu
- 2021 | 10.07.2021 – Tarragona: Niu confirmat, observació de la mare
- 2021 | 11.07.2021 – Barcelona: Niu confirmat, trobada de rastre amb niu
- 2021 | 20.07.2021 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat, trobada de diversos rastres, l’últim amb posta
- 2023 | 13.06.2023 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat, trobada de dos rastres, un amb niu
- 2023 | 18.06.2023 – Begur: Niu confirmat, observació de la mare
- 2023 | 25.06.2023 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat, observació de la mare
- 2023 | 26.06.2023 – Barcelona: Niu confirmat, observació de la mare
- 2023 | 02.07.2023 – El Vendrell: Niu confirmat, observació de la mare
- 2023 | 02.07.2023 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat, trobada de rastre amb niu
- 2023 | 30.07.2023 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat, trobada de rastre amb niu
- 2023 | 08.08.2023 – Delta de l’Ebre: Niu confirmat, trobada de dos rastres, un amb niu
- 2023 | 11.08.2023 – Tarragona: Niu confirmat, observació de la mare
- 2023 | 14.08.2023 – Barcelona: Niu confirmat, observació de cries