Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
Arran de l’estudi datat de 2005 (Pons J.M., Hassanin, A., and Crochet P.A.(2005). Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers. Molecular phylogenetics and evolution 37(3):686-699) s’aclareix la filogènia polifilètica de les gavines, abans totes incloses al gènere Larus, i es descobreixen les afinitats entre la gavina capnegra, el gavinot capnegre i la corsa, entre d’altres, passant a formar part del gènere Ichthyaetus inicialment descrit el 1829.
Inicialment pròpia d’illes mediterrànies com la que li dona nom, la gavina corsa ara nia en platges, aiguamolls, però també en ports i teulades de la costa catalana. Amb potes grises i bec vermell, no té res a veure amb els seus ‘cosins’ gavians argentats de potes (i bec) grocs. S’ha d’assenyalar que aquesta gavina està catalogada com espècie en perill d’extinció.
Hàbitat
- La gavina corsa ha experimentat un canvi d’hàbitat nidificant els darrers decennis. Inicialment a la Mediterrània, la gavina corsa nidificava principalment en illes o illots, d’aquí el nom català de ‘corsa’ o procedent de Còrsega.
- Posteriorment, a principi dels anys 1980s, es va establir al Delta de l’Ebre, i va colonitzar un nou hàbitat dunar a la punta de la Banya. Amb el temps, però, va anar desplaçant la colònia de cria cap a la zona d’explotació salinera. També nidifica prop del mar, on la vegetació predominant de la zona són els salicornars herbacis.
- El tercer salt d’hàbitat va començar el 2009, quan va deixar de niar exclusivament al delta de l’Ebre per a, inicialment, intentar colonitzar el delta del Llobregat (on va niar entre 2009 i 2019) i els Aiguamolls de l’Empordà on els intents registrats el 2009 i 2010 no van tenir èxit. El 2010 una parella fa un niu al port de Tarragona i, el 2011, 2609 parelles nien al port de Sant Carles de la Ràpita. Des d’aleshores la gavina corsa nia a ports en proporcions d’entre un 25 i 40% del total.
- El quart salt d’hàbitat, forçat per condicions adverses a la colònia del delta del Llobregat es produeix el 2013, quan 69 parelles nien a un descampat urbà de la Zona Franca de Barcelona. S’estima que els problemes amb depredadors i freqüentació al delta del Llobregat han forçat la gavina corsa a tornar a la Zona Franca on el 2021 hi havia 205 parelles a una teulada, que niarien a la zona en petit nombre des de 2019.
- Parlem doncs d’una espècie que ha evolucionat forçada per canvis i dificultats a les seves colònies de cria anteriors i que acaba de colonitzar (2021) terrenys fora del nivell del sol per a niar a entorns industrials periurbans. Periurbans, però amb teulades que recorden els seus hàbitats originals.
Distribució
- Fins fa poc era una espècie estrictament mediterrània, però els darrers anys s’ha establert una important colònia reproductora a l’Algarve portuguès.
- Es tracta d’una espècie que es distribueix principalment pel vessant occidental de la Mediterrània durant l’època de cria. A l’estat espanyol, les principals colònies són a la Comunitat Valenciana i Catalunya. Nia escampada per les Illes Balears i hi ha uns centenars de parelles a Múrcia i unes 70 a Ceuta. Sembla haver desaparegut com a nidificant a Andalusia.
- Les dades (probablement parcials per a Balears) de 2020 inclouen 9008 parelles al conjunt estatal, de les que 5555 a la Comunitat Valenciana, 2793 a Catalunya, 494 a Múrcia, 96 a Balears i 70 a Ceuta.
- A Catalunya, el 2022 va niar a sis localitats (cinc el 2020 i 2021): la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, amb 1525 parelles, les Salines de Sant Antoni, al mateix delta, amb 2 parelles; el port de Tarragona on van niar 439 parelles; el de Barcelona, amb 636 parelles, la Zona Franca de Barceona, on van criar 453 parelles i el port esportiu de Premià de Mar, on va niar una parella a les cobertes dels edificis de la zona. El total de parelles de 2022 va ser de 3056, 1966 a les comarques de Tarragona i 1090 –màxim històric- a les de Barcelona.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.