Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El xatrac menut és una espècie colonial típicament de costa i de caràcter oportunista, amb capacitat per a canviar la ubicació de la colònia de forma freqüent. A Catalunya cria regularment al delta de l’Ebre i hiverna en costes africanes. També una petita població nia de forma regular al delta del Llobregat i alguna parella aïllada ha niat als aiguamolls de l’Empordà aquesta dècada. La colònia del delta de l’Ebre disminueix progressivament, però no sembla que l’hagi substituït per cap altra ubicació a Catalunya per manca de llocs adients, lliures de depredadors. Està catalogada com espècie vulnerable.
Hàbitat
- Cria en terrenys sorrencs o amb llims, ja sigui a platges, a illetes de llacunes salobres o ambients rereduna amb escassa o nul·la vegetació. Un petit percentatge de cobertura vegetal (menys del 30%) li és beneficiós.
- Les colònies solen ser mixtes amb altres làrids i limícoles, però pot niar aïlladament.
- A Espanya arriba a criar en llacunes interiors tant naturals com artificials, sobretot a Extremadura, però només si tenen una excel·lent qualitat biològica.
- Pel que fa a terrenys antròpics, pot arribar a criar en dics, salines i piscifactories abandonades. Fora de les zones de cria, utilitza arrossars per a caçar, sobretot els canals entre parcel·les de conreu.
Distribució
- Espècie àmpliament distribuïda per tot el globus, des del nord d’Àfrica i Euràsia fins a Austràlia, però absent a Amèrica.
- La subespècie que estiueja a Catalunya (albifrons) hiverna a tota la costa centre i sud-africana, des de Mauritània fins a Kènia; tot i que també hi ha hagut cites ocasionals d’individus hivernants a Catalunya.
- A Catalunya només cria de manera regular al delta de l’Ebre, tot i que des de principis de segle, la colònia ha anat disminuint lentament. Malgrat tot, durant les dues últimes dècades del segle XX va doblar la superfície de la colònia. A més, des de 2016 ha niat al delta del Llobregat, fet que, en el seu moment, va significar un augment de la distribució. Per altra banda, hi ha cites històriques de reproducció al baix Ter i als aiguamolls de l’Empordà, on ha tornat a niar aquesta dècada durant dos anys.
- A Espanya presenta una distribució àmplia, però fragmentada. Ocupa la major part de la costa valenciana i el sistema Doñana – Guadalquivir, també la costa mediterrània andalusa, però en menor mesura. Finalment, també presenta petits nuclis de cria en llacunes interiors extremenyes i castellanomanxegues.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.