Espècies en perill d’extinció: El llop

El pas d'un llop per territori català, al Pirineu (Gencat.cat)
El pas d’un llop per territori català, al Pirineu (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

El llop és una espècie distribuïda per tot l’hemisferi nord. És estrictament carnívor, depreda des de petits animals fins a grans ungulats. Forma manades on hi ha sempre un mascle i una femella dominants, que són els que tenen descendència, entre quatre i sis cadells per ventrada. Tots els membres de la manada participen en la criança dels llopets. Les femelles són un 20% més petites que els mascles. Des de l’any 2000 aquest carnívor ha tornat a formar part de la nostra fauna, procedent de les poblacions italianes i no de les ibèriques, com era d’esperar. El llop és l’avantpassat directe del gos domèstic.



Hàbitat

  • És una espècie generalista respecte l’hàbitat i la dieta, capaç de viure en qualsevol medi on trobi aliment i refugi. La severa persecució humana l’ha relegat a zones despoblades i remotes, però l’augment de la tolerància de la societat cap al llop en les tres últimes dècades li ha permès recolonitzar àrees d’Europa molt humanitzades i, fins i tot, zones agrícoles desforestades on amb prou feines podem trobar ungulats silvestres.

  • A la península Ibèrica viu en cotes que van des del nivell del mar fins als 2.000 metres d’altitud, especialment a la serralada Cantàbrica.

  • A Catalunya s’ha trobat en aquests vint anys en zones forestals de muntanya, però també s’han trobat alguns individus dispersants a zones més humanitzades. 



Distribució

  • A Espanya ocupa una àrea contínua al quadrant nord-occidental d’uns 120.000 km2, en expansió cap al sud i l’est. A Sierra Morena, Andalusia, va desaparèixer la petita població relicta i aïllada que hi vivia. La població reproductora del nord-oest de la península Ibèrica ocupa el nord de Portugal, Galícia, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria. També es troba a la part occidental del País Basc (Àlaba i Biscaia), La Rioja, Madrid, nord d’Extremadura, nord de Castella la Manxa (Guadalajara) i sud d’Aragó (Terol).

  • A la península Ibèrica es va reduir l’àrea de distribució durant els segles XIX i XX a causa de la forta persecució humana, però des de 1970 els llops del nord-oest s’estan recuperant i van ampliant de manera molt notable l’àrea en què es distribuïen, però encara no han recuperat la seva distribució històrica. És absent als arxipèlags balear i canari, i als territoris del nord de l’Àfrica.

  • A Catalunya s’han trobat llops dispersants a les comarques de l’Alt Empordà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Bages, el Baix Empordà, el Barcelonès, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Solsonès, el Ripollès i el Vallès Oriental. També es té constància de la presència del llop al Pirineu francès i hi ha hagut episodis en què algun exemplar ha transitat per l’Arieja amb possibilitats d’haver accedit a territori del Principat d’Andorra.
Distribució del llop a Catalunya (Gencat.cat)
Distribució del llop a Catalunya (Gencat.cat)



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]