Espècies en perill d’extinció: El bitó comú

Un exemplar de bitó comú (Gencat.cat)
Un exemplar de bitó comú (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

El més escàs i discret, gairebé nocturn, dels ardeids és el bitó. Marró, de veu greu i profunda, és difícil de veure si no és pràcticament a les fosques quan surt dels canyissars on s’amaga per a anar a pescar a les maresmes i llacunes on viu. Per a escoltar-lo cantar, caldrà provar a l’Empordà o al Segrià, tot i que ha cantat algun cop al Llobregat. És una espècie catalogada en perill d’extinció.



Hàbitat

  • És un ocell d’aiguamoll i viu a l’hivern als canyissars de llacunes, embassaments i goles abandonades de rius. Prefereix per a nidificar les extensions de canyissos i bogues, és a dir, zones amb vegetació helofítica no necrosada amb petites llacunes interiors o canals soms per a poder pescar.

  • Atesos els seus costums, la presència del bitó indica que l’hàbitat està ben conservat i hi ha prou aliment disponible i, per tant, és un bon indicador del grau de conservació d’un espai. A més, es tracta d’una espècie “paraigua”, és a dir, que les actuacions destinades a protegir-la beneficien moltes altres espècies que viuen a les zones humides i que estan per sota de la piràmide alimentària.



Distribució

  • A Catalunya n’hi ha una minsa població reproductora al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, en evident perill d’extinció i a la baixa en els últims anys. Ha hagut indicis de reproducció a alguns indrets del Segrià els darrers anys que vindrien relacionats amb la dinàmica poblacional de l’espècie a la vall de l’Ebre.

  • A l’hivern, els efectius locals es veuen reforçats per exemplars d’origen centreuropeu que hivernen en indrets com ara els Aiguamolls de l’Empordà, el Baix Ter, els deltes de l’Ebre i el Llobregat i les zones humides de ponent.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

TOTES LES NOTÍCIES