Ens interessa l’hidrogen verd?

Infografia representant l'hidrogen verd (peterschreiber.media - Getty Images Plus)
Infografia representant l’hidrogen verd (peterschreiber.media – Getty Images Plus)

Ens interessa l’hidrogen verd? La resposta és sí. Però, compte? Per què i de quina manera? Situem primer de tot que és l’hidrogen. L’hidrogen (H2) no és pròpiament una forma d’energia primària sinó un compost químic que pot tenir usos energètics. Actualment, gairebé la totalitat de l’hidrogen s’obté a partir d’hidrocarburs, principalment mitjançant el procés de reformat amb gas natural. L’hidrogen també es pot produir a partir de l’electròlisi de l’aigua, procés que necessita energia elèctrica. Si aquesta energia elèctrica té un origen completament renovable, tal com planteja l’escenari futur de la transició energètica, l’hidrogen produït serà d’origen renovable. És l’anomenat hidrogen verd.

Arribat aquest punt, ens adonem que l’hidrogen cal fabricar-lo. Aquesta fabricació, en el cas de l’electròlisi de l’aigua, necessita energia elèctrica. Doncs bé, us poso un exemple. Per a alimentar 50.000 habitatges, energèticament parlant, necessitarem, si ho fem directament amb electricitat, 1 molí de vent. Si ho fem amb hidrogen verd, en necessitarem gairebé 6. Això vol dir que és molt ineficient si ho comparem amb l’electrificació directa. Per tant, si ens venen que ens pot interessar l’hidrogen verd en comptes del gas a casa nostra quan arribi la prohibició d’aquest el 2040, tot aprofitant les canonades de gas (probablement remodelades) voldrà dir mantenir la ineficiència, la despesa en inversions i continuar lligat al 100% al cordó umbilical d’una empresa energètica.

En el cas dels automòbils, també passa igual. Un cotxe elèctric rendeix un 90%, un d’hidrogen verd un 60% i un d’actual de combustió un 30% només. L’electrificació és molt més eficient i també fàcil des del punt de vista logístic i d’infraestructures.

On ens interessarà? Probablement en casos concrets o molt concrets. Transport aeri, transport marítim i determinades indústries que necessitin quantitats molt altes d’energia en moments puntuals. Tot i que en aquest darrer cas, comencen a sortir alternatives des de l’electrificació directa.

A partir d’aquí, cal finançar amb diners públics hidroductes per tot Europa i que les indústries s’instal·lin a milers de quilòmetres d’aquí gràcies a l’energia verda fabricada al nostre país i transportada ben lluny?

L’electrificació directa no és perfecta, però, si el millor que coneixem.



Per Francesc Mauri

[do_widget id=category-posts-pro-64]