Sembla que alguns ho portin escrit a foc en l’ADN, en l’ànima, en el més profund del seu interior. Si ets emprenedor, ho ets, sense més ni més. Una persona amb aquest ADN, que es trobi baixa d’ànims, derrotada, a la vora de la fi, només necessita una petita espurna per a, igual que l’ocell Fènix, renéixer de les seves cendres. Tornar a somiar i a emprendre, fins i tot, si les seves possibilitats han quedat reduïdes o minvades. I encara que parlo d’ADN, un emprenedor és algú que es crea a si mateix. És la mateixa persona qui grava en el seu interior aquesta manera de ser.
Com i per què? El com és a base d’experiències, de voler conèixer i millorar, de ser independent i de provar, experimentar. Sobretot, de mirar les perspectives de futur amb il·lusió. Gaudint del camí i aprenent dels sots, superant imprevistos i dificultats. Sentint-se orgullós de fer. El perquè potser és més senzill de respondre, una persona que emprèn, aprèn. Aprèn a conèixer-se, a descobrir els seus limitis i a intentar superar-los, qualsevol que conegui a fons a un emprenedor podria arribar a creure que és un masoquista o que li agrada patir. Res més lluny de la realitat. Un emprenedor mira els reptes cara a cara i s’enfronta a ells convençut de la seva victòria. Si el resultat no és el desitjat, analitza i aprèn per a guanyar en la pròxima batalla. Es treu la pols i continua avançant.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.