L’Emília Illamola Ganduxé és una escriptora maresmenca vinculada a la literatura des de sempre. Després de Fraccions i Joc de Llunes, acaba de publicar el tercer llibre, la seva segona novel·la amb el títol Una certa onada (Quorum 2015).

Emília, explica’ns què trobarem a ‘Una certa onada’.
Hi trobem una dona madura, de ficció, que se’ns mostra de forma subjectiva. I això ens la fa sentir molt propera, ja que a través del relat, podem seguir gran part de les seves inquietuds i alhora, anar veient com enfronta les incerteses, atenta als neguits creatius, a les il·lusions que la fan moure i que, en canviar de perspectiva, eixamplen el seu horitzó.

‘Una certa onada’ és el primer dels teus llibres que ha estat publicat a través del micromecenatge de www.quorumllibres.cat. Com ha anat l’experiència?
Aparentment sembla molt més fàcil del que és en realitat. I encara que m’hi he hagut d’implicar a fons, ha estat una bona experiència. És emocionant veure com la gent que vol col·laborar, et respon, i preciós, comprovar com pas a pas, vas assolint l’objectiu.
Ha estat diferent, potser perquè a través de Quorum no he hagut de participar en la maquetació, ni en la tria del disseny de la portada, però recordo que el que més em va costar van ser els dos mesos i mig que van passar, un cop assolit l’objectiu, fins que no vaig tenir el llibre a les mans.

Aquest és el tercer llibre en tres anys, portes un bon ritme. Com et sents?
Em sento molt agraïda d’estar vivint aquest moment, i que les circumstàncies actuals em permetin treballar escrivint, una activitat que m’apassiona.

El títol suggereix incertesa, en canvi, la protagonista està molt decidida a tirar endavant el seu projecte. Explica’ns-ho.
Sí, el títol fa referència al canvi que es produeix en la Viola que remou i capgira la seva realitat ,i li permet visualitzar que és possible assolir un somni de joventut. Ella decideix llençar-s’hi sense experiència prèvia. Mentrestant, se li presenten dificultats que ha de resoldre sobre la marxa, amb recursos limitats. I aleshores és quan descobreix que en plena maduresa, està creixent.

Destaques alguna diferència respecte als teus altres dos llibres?
En realitat, des del meu punt de vista, formen un mosaic que abasta aspectes puntuals que em preocupen i en els que estic interessada. Veig els meus llibres com una unitat creativa que va creixent, a mida que vaig afegint nous títols.

Per què les teves protagonistes són sempre femenines?
Tinc la impressió que m’ha vingut donat pel tipus d’història. Que ha sorgit com una preocupació, una necessitat creativa que havia d’emergir. Encara que penso també, si no és perquè sóc dona, que ha anat així.

Tens algun altre llibre en què estiguis treballant?
Miro de ser constant, però vaig molt a poc a poc perquè el meu escriure és lent. Ara estic treballant en una novel·la que encara no està del tot acabada, i també tinc entre mans un recull de narracions.

Com han anat les presentacions d’Una certa onada?
Bé, molt bé. La trobada entre lector i autor sempre és interessant, i tot un luxe quan s’estableix complicitat, però en aquest moment en què el format tradicional s’està posant en qüestió, crec que s’hauria de fer un esforç addicional, per tal de fer-les més àgils, fresques i alhora, potenciar els continguts.

Per Entrevista: Susanna Tortosa i Tudela Fotos cedides Emília Illamola