Els mamífers grupals viuen més

Una manada d'elefants
Una manada d’elefants (Ecoticias)

“Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, sinó les que millor s’adapten al canvi”. Aquesta és una de les frases que el científic Charles Darwin va emetre per a la posteritat allà per 1859, al seu llibre L’origen de les espècies.

En el cas dels mamífers, aquests semblen haver necessitat sempre dels altres per a sobreviure a la natura. Al llarg de la seva existència aquests animals han creat comunitats, per la qual cosa la cooperació ha estat una característica essencial per a la seva supervivència.

Ara, un equip d’investigadors del CAS Key Laboratory of Animal Ecology and Conservation Biology, de Pequín (Xina), suggereix que els mamífers que viuen en grup són més longeus. En efecte, l’estudi publicat a Nature Communications proporciona noves pistes per a comprendre la interrelació entre sociabilitat i supervivència en mamífers.



Les espècies que viuen en grup generalment tenen una vida més llarga

Després d’analitzar-ne gairebé mil exemplars, s’ha trobat que les espècies que viuen en grup generalment tenen una vida més llarga que les espècies solitàries. Entre els exemplars estudiats que viuen en comunitat hi ha l’elefant asiàtic, l’elefant africà, el lèmur de cua anellada, la zebra de muntanya o el ratpenat de ferradura. D’altra banda, les espècies solitàries estudiades a la natura inclouen el dugongo, l’ós formiguer o l’esquirol llistat de l’Est americà.

És conegut que els mamífers mostren diferents comportaments quant a la manera d’organitzar-se socialment: són capaços de viure en solitari, en parella o de portar una vida en comunitat. Així doncs, per a elaborar aquest estudi, es va fer una anàlisi comparativa d’aproximadament mil mamífers, dividits segons el seu estat d’organització social, i tenint-ne en compte la supervivència. Els resultats mostren que les espècies que viuen en grup perduren evolutivament més que no pas les solitàries.

Per exemple, es va comparar la vida de les musaranyes de cua curta del nord (que són solitàries) amb la dels ratpenats de ferradura grans (que viuen en grup), tots dos amb un pes similar. L’esperança de vida màxima de les primeres era d’aproximadament dos anys, mentre que els segons podien arribar als 30 anys, segons concreta el treball.



La immunitat, una peça clau

Per a esbrinar quins aspectes podrien ser decisius en la interconnexió entre tots dos factors, es van rastrejar les característiques equivalents entre els individus que viuen en grup i el factor de longevitat. Els investigadors van identificar, doncs, 31 gens, hormones i aspectes comuns relacionats amb la immunitat, mitjançant l’anàlisi transcriptòmica d’uns cent mamífers. Aquestes dades suggereixen que la immunitat i les hormones són importants tant per a controlar o regular l’organització social com per a la longevitat.

De l’estudi es desprèn, però, que caldrien noves anàlisis sobre els mecanismes moleculars subjacents a les relacions evolutives entre la sociabilitat i la longevitat, que són crucials per a comprendre’n l’evolució, i que encara «no són clars».

A l’hora d’identificar les diferències que hi ha entre els animals que desenvolupen una vida en comú i els que prefereixen viure sols, la investigació subratlla que els individus gregaris s’exposen a una menor probabilitat de morir de gana o per acció d’altres depredadors, segons investigador principal.


Forts lligams socials i estables

A més, els forts llaços socials i estables que es formen entre els membres del grup poden reduir els estímuls ambientals adversos o l’estrès. Així mateix, el científic afegeix que característiques com la formació de coalicions o la manera com es dispersen els grups, així com la cooperació mútua, poden influir també en la seva supervivència.

Això no obstant, la vida en grup per a aquests animals no presenta únicament avantatges. L’investigador principal al·ludeix, per exemple, a problemes derivats de la competència per l’aparellament o per l’accés als aliments, quan els recursos són limitats (cosa que pot comportar un estrès més gran), i fins i tot a la propagació de malalties infeccioses derivades de els contactes socials. És la compensació i el desavantatge de la convivència.



Similituds amb els humans?

La variació a l’expectativa de vida dels mamífers és tan àmplia que va des dels dos anys de les musaranyes fins als més de 200 anys en alguns tipus de balenes. Per investigacions anteriors sobre espècies com els babuïns chacma se sap que els individus amb forts llaços socials viuen més que aquells amb connexions febles.

Tot i això, encara és aviat per a corroborar que la vida humana estigui determinada per condicions similars. Aquest és un estudi que travessa dades de diferents espècies, on no s’explora la diferència de l’esperança de vida entre exemplars solitaris, que viuen en parella o en grup dins d’una mateixa espècie.

L’investigador recorda que la vida màxima dels humans és d’uns 122 anys, però els factors involucrats en la seva longevitat poden ser més complexos que els que afecten altres mamífers, ja que, segurament, en aquest cas, cal considerar altres aspectes com aquests com l’impacte de la informació o l’atenció mèdica.



Per Ecoticias

[do_widget id=category-posts-pro-64]