Podríem considerar els esplais com escoles de ciutadans, en els que es promouen activitats que fan possible prendre consciència dels drets i també de les obligacions i responsabilitats que és necessari assumir. En els esplais s’ensenyen les regles del joc democràtic, practicant les actituds bàsiques del diàleg, el consens, l’organització i la resolució de problemes. Majoritàriament estan dedicats a la infantesa, tot i que també constatem l’existència d’esplais polítics, com els de les CUP, en els que d’una forma ingènua, pròpia d’una infantesa política immadura, es presenten a llistes polítiques, per ser votats per persones, que també ingènuament creuen que un món millor és possible, simplement anant amb un lliri a la mà o parlant d’un món idíl·lic, molt allunyat de la realitat que ens envolta.

Segons Aristòtil els éssers humans són per naturalesa animals polítics, que tenen el dret i el deure de participar, la qual cosa no exclou, considerar la política com un art, per fer possible l’impossible. Art només a l’abast de poques persones, que d’una forma innata el gaudeixen o han fet l’esforç per aprendre’l. En la política, entesa com l’organització de la societat per aconseguir el bé comú, és imprescindible l’existència de polítics competents, capaços de dominar l’art de la política, per aconseguir els seus objectius, en cap cas enredant (CUP) amb plantejaments demagògics, propis de polítics xerraires, caracteritzats per no mullar-se assumint tasques de govern i fer-ho en canvi criticant en l’oposició.