L’associació Andorran Banking, que engloba els cinc bancs del país, ha donat a conèixer aquest dijous al migdia els resultats del sector durant el 2017. Us resultats que tenen una doble cara de la moneda. Per una banda, la positiva, els 46.201 milions d’euros gestionats, un “màxim històric” a la banca andorrana, tal com ha destacat la directora general d’Andorran Banking, Esther Puigcercós. Mai abans s’havia superat el llindar dels 46.000 milions i representa un increment de l’1,5% respecte al 2016 (688 milions més). “Constata la solidesa de la plaça i que els nostres clients confien en la professionalitat” de les entitats, ha exposat Puigcercós. Per altra, la negativa, ja que els beneficis nets han passat dels 155 milions del 2016 als 131 milions, una disminució del 15,5% (i ja es ve d’una caiguda del 7% el 2016). El motiu és el context europeu de tipus d’interès negatiu, que s’allarga des del 2014 ha recordat la directora d’Andorran Banking, sumat als “costos creixents” que estan assumint els bancs dins del procés de transparència i homologació. En aquest punt estaria inclòs també l’intercanvi automàtic d’informació bancària, en vigor des de l’any passat. 

Cal tenir en compte, a més a més, que d’aquests recursos gestionats, el 50% aproximadament són fora d’Andorra, partint del procés d’internacionalització que ara mateix permet als bancs estar presents a catorze països, ha recordat Puigcercós.

Pel que fa als resultats de la inversió creditícia, se situen en els 5.955 milions d’euros, una disminució del 5,4%. Aquí Puigcercós també ha plantejat dos motius per explicar la davallada. En primer lloc, la política duta a terme des del Govern d’anar reduint el deute que té amb les entitats bancàries, en detriment de fer emissions de deute públic. I en segon, el procés de despalanquejament de l’economia andorrana. En d’altres paraules, ha manifestat Puigcercós, “com que els tipus estan com estan, la gent prefereix treure els seus dipòsits i pagar el deute que tenen amb l’entitat” amb els estalvis que tenen, ja que aquests tampoc els generen beneficis. 

Amb tot, però, no vol dir que s’hagin reduït les operacions de crèdit (préstecs, hipoteques…), ha assegurat la directora de l’associació. El 2017 es van constituir operacions per valor de 1.837 milions, el que representa un 31% sobre el total de la inversió creditícia. 

Anant ara als dipòsits dels clients, sumen 9.700 milions, 1.215 milions menys que al 2016. “No disposem de raons específiques” que expliquin aquest comportament, preguntada per si tenia a veure amb la por dels clients forans a l’intercanvi automàtic. Però ha afegit que, tenint en compte que els recursos gestionats sí que pugen, els inversors “prioritzen la rendibilitat” i enlloc de tenir els diners en dipòsits, “que no donen res”, es decanten per fons d’inversió, fons de pensions, renda variable, renda fixa o accions, per exemple. 

El que sí que ha crescut, per tant, són els recursos gestionats fora de balanç, que passen dels 34.598 als 36.501 milions (increment del 5,5%). 

Puigcercós ha volgut destacar d’altres dades com la solidesa de la ràtio de solvència, que va ser del 21,5%, tres punts i mig per sota la del 2016 per l’impacte de l’aplicació de normes internacionals. Mentre que la ràtio de liquiditat va arribar al 65,37%, quatre punts més que l’any anterior. 

Vistiplau a l’entrada a l’FMI i sense notícies de fusions entre bancs
En un altre ordre de coses, la directora d’Andorran Banking ha celebrat que el Govern estigui treballant en entrar al Fons Monetari Internacional, que farà “més visible” la banca andorrana. També ha manifestat que cal defensar les “especificitats del sector” en l’acord d’associació, a l’hora de negociar un possible passaport europeu que permeti a bancs forans instaurar-se a país.

Preguntada per si hi ha moviments entre bancs per fusionar-se, Puigcercós ha plantejat que és un tema “objecte de debat a qualsevol plaça financera madura”, però que no tenen informació al respecte. Finalment, ha assegurat que els pisos que ara mateix tenen les entitats del país “no són la solució al problema actual” de falta d’habitatge, ja que no són importants en nombre. A més, “no és el negoci dels bancs” i la voluntat sempre és vendre’ls.