El venerable Dr. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic

Dilluns dia 11 d’abril el clergat català tindrem una trobada fraterna a Vic, commemorant el centenari de la mort del venerable Dr. Josep Torras i Bages (Les Cabanyes 1846 – Vic 1916). En l’escaiença de l’Any de la Misericòrdia, el Cardenal Beniamino Stella, Prefecte de la Congregació per al Clergat dissertarà sobre “Els preveres i la misericòrdia”, i tindrem un encontre joiós de comunió sacerdotal amb la presència dels Bisbes de Catalunya. Ens continua animant la coherència i la valentia del bisbe Torras.

El proppassat dia 7 de febrer commemoràvem el centenari de la seva mort, amb fama de santedat. Actualment és “Venerable” per les seves virtuts heroïques, i  l’Església anhela la seva beatificació. Fou advocat, rebé el mestratge de Milà i Fontanals i de Llorens i Barba; després seminarista i prevere de Barcelona, i el 1899 fou nomenat bisbe de Vic, on hi realitzà tres grans visites pastorals, i des d’on exercí una influència pastoral que s’estengué per tot Catalunya. Abans havia realitzat una intensa tasca pastoral, intel·lectual i artística a Barcelona. Fou consiliari del Cercle Artístic de St. Lluc i de la Unió Catalanista, i fundà la Lliga espiritual de la M. de Déu de Montserrat. Anà bastint el seu pensament catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d’esdevenir el màxim exponent d’aquest corrent. L’any 1882 l’elegiren president de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa. Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de St. Jordi (1896) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1898). I el 1899 és nomenat bisbe de Vic, succeint el gran bisbe Josep Morgades, traslladat a Barcelona. Publicà una gran quantitat de pastorals, llibres i opuscles en català. En castellà publicà “El clero en la vida social moderna” (1888), obra de gran difusió, que el mostrà com a capdavanter del moviment per a l’adaptació de l’Església a les noves realitats polítiques i socials enfront de l’integrisme imperant. S’ha dit recentment que fou l’home d’Església que més va marcar el catalanisme conservador des de la dècada de 1880 fins a gairebé els anys republicans. Contemporani de Marx, Mill i Nietzsche, intentà una adaptació de l’Església a una modernitat a la qual s’enfrontava per les seves connotacions laïcistes o fins antirreligioses. Amb “La tradició catalana”, la seva gran obra, proposà les línies mestres de la restauració de Catalunya en la qual els catòlics podien sentir-s’hi plenament integrats.

Els bisbes de Catalunya vam escriure ara fa deu anys: «Fou, sobretot, un sacerdot insigne i un zelós i exemplar pastor de les ànimes, un veritable model de bisbes i, en paraules de Joan Pau II, “un defensor i mestre de la fe amb obres i amb escrits, especialment amb les seves cartes pastorals: el seu magisteri fou tan admirable, que fou anomenat ‘Pare de l’Església del nostre temps’ i pare espiritual de Catalunya». La seva “Visita espiritual a la M. Déu de Montserrat” és una pregària memoritzada per moltíssimes generacions de catalans. Morí santament i ha exercit un gran influx, que avui mereix ser estudiat novament ja que la seva aposta pastoral i evangelitzadora, caldria que tornés a ser impulsada, des de la nova eclesiologia del Concili Vaticà II.

El Bisbat de Vic, dins del projecte Episcopus, celebrarà un Any Torras i Bages, i la iniciativa més destacada serà l’edició d’un llibre divulgatiu “Torras i Bages. Home d’eternitat”, recollint fragments i pensaments de la seva obra. Estimem el seu llegat, fem-lo nostre en el que tingui de vigent, i animem-nos novament com a Església a Catalunya a ser presents en la construcció del nostre país.