Jo entenc per docència la capacitat d’ensenyar, transmetre i formar. Factors essencials en la personalitat de cada instructor encarregat de dirigir, de gestionar i administrar tot allò relacionat amb l’aprenentatge. El docent, de manera individual, ha de ratificar el coneixement, presentar el desenvolupament de les noves idees, convidar l’estudiant a participar i obrir finestres al pensament crític, la reflexió, la creativitat, l’enginy… Tot això és possible si el docent és una persona lliure, autònoma, equitativa, justa i respectuosa en el sentit més gran de cada paraula.
Ser docent no implica només destinar hores de classe, sinó dedicar-hi l’ànima. Exigeix no només ocupació, sinó vocació i també esforç per a ser un veritable company dels alumnes, ja que aquests són persones, amb el seu propi món intel·lectual i emocional.
Ser docent va més enllà d’impartir un coneixement, més que orientar un ésser humà, el docent s’encarrega de mostrar nous camins que permeten conèixer allò que l’estudiant pensa o fa i, així, guiar-lo i atendre’l amb afecte i dedicació, escoltant-lo… I cercar solucions als seus problemes i dificultats, mostrant-li confiança i suport en favor per a la seva formació.
No totes les persones tenen la capacitat de ser docents, només ho són els que tenen estima, paciència i amor a la professió. És per això que ser docent parteix del cor, és una una vocació.