En aquests dies se celebra la Jornada Mundial del Turisme, i la Santa Seu s’ha unit a la celebració amb un missatge del Cardenal Turkson que es fa ressò de la decisió de l’ONU proclamant aquest any 2017 “Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament” i del lema de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) per a la Jornada de 2017: “El turisme sostenible com a instrument de desenvolupament”.

El turisme s’ha convertit en un fenomen de gran importància, tant pel nombre de persones implicades (viatgers i treballadors), com pels nombrosos beneficis que pot oferir (tant econòmics com culturals i socials), però també pels riscos i perills que en diversos àmbits pot suposar. A la nostra Diòcesi pirinenca i especialment al Principat d’Andorra aquest fenomen mereix molta atenció. A nivell mundial, el sector representa el 10% del PIB i el 7% del total de les exportacions, tenint en compte que 1 de cada 11 llocs de treball es troba en el turisme.

La doctrina social de l’Església ensenya que l’autèntic desenvolupament ha de ser “integral”, és a dir, “que promogui tots els homes i tot l’home”. Un “humanisme ple”, com afirmava el beat Pau VIè., que inclogui les exigències materials i espirituals per a la maduració de tota persona en la seva pròpia dignitat. Més tard, l’ONU introduïa el concepte de “desenvolupament sostenible”, que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves pròpies necessitats. Per tant “desenvolupament humà integral”, inclou també aquesta sostenibilitat, abraçant tots els aspectes de la vida: social, econòmic, polític, cultural, espiritual, i fent-los part d’una única síntesi, la persona humana.

D’aquí que es parli del “turisme sostenible”. Això significa que ha de ser responsable, no destructiu ni perjudicial per a l’ambient ni per al context sociocultural sobre el qual incideix, particularment respectuós amb les poblacions i el seu patrimoni, orientat a la salvaguarda de la dignitat personal i dels drets laborals, i alhora atent a les persones més desafavorides i vulnerables. Les vacances i el gaudi del temps lliure i els esports han de ser un temps noble, en què cadascú pugui enriquir la seva pròpia vida i la dels altres, i un temps de noves oportunitats. També ha d’afavorir la sostenibilitat “ecològica”, que procura no modificar els ecosistemes; la sostenibilitat “social”, que es desenvolupa en harmonia amb la comunitat que acull; i la sostenibilitat “econòmica”, que impulsa un creixement inclusiu. Una concepció integral del turisme pot contribuir a un autèntic desenvolupament sostenible.

L’ésser humà no actua com a propietari, sinó com a “administrador responsable” de la Creació. En reconèixer-nos com germans, comprendrem “el principi de gratuïtat i la lògica del do”, que comporta deures de solidaritat, justícia i caritat universal (cf. Pop.Progressio, 44). Molts critiquen l’actual model turístic i hem de realitzar un seriós discerniment per a promoure pràctiques en aquesta línia, que promoguin un “turisme amb rostre humà”, que sigui camí cap a la bellesa i cap a Déu.