El Tribunal Constitucional (TC) ha deixat sense efecte els escorcolls que el 8 de juny de l’any passat es van practicar als domicilis personals i professionals dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, Higini i Ramon Cierco. El TC considera que la perquisició ordenada per la Batllia arran d’una suposada revelació de secret bancari emmarcada en el ‘cas Pujol’ va ser tan àmplia que “indueixen el risc de perseguir altres delictes, concretament, aquells que deriven de la causa BPA”. Per tant, l’Alt tribunal entén que es pretenia segrestar elements que anaven més enllà dels necessaris pel cas estricte que s’estava investigant. I “ordena el retorn als recurrents de tots els documents, aparells i suports informàtics que van ser objecte de segrest”.

La notificació de la sentència s’ha fet aquest matí. De fet, són dues les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional: una que reconeix que s’ha vulnerat el dret a la intimitat dels antics accionistes majoritaris de BPA i, l’altra, la que admet la vulneració del dret a la defensa dels advocats de la família Cierco al Principat atès que entre la documentació segrestada i els 38.410 correus electrònics comissats hi havia moltes comunicacions entre clients i assessors legals. I “si bé és cert que no es va actuar en el domicili professional dels advocats, el secret de les seves comunicacions va ser vulnerat” mitjançant el segrest de tots aquells correus entre els quals “es trobaven informacions i intercanvis relatius als mitjans i a les estratègies de defensa, així com còpies dels projectes de demandes o altres escrits judicials”. Novament per tant, el TC estima que aprofitant el suposat delicte comès en el marc del ‘cas Pujol’ es pretenia recopilar els elements sobre el ‘cas BPA’.

En el recurs d’empara principal, per dir-ho d’aquesta manera, el que té a veure amb els escorcolls directes ordenats als domicilis professionals i personals d’Higini i Ramon Cierco arran de la querella interposada per la defensa de la família Pujol, l’Alt tribunal deixa clar que els elements del procediment van ser respectats: “El mandat de perquisició va ser dictat per la batlle instructora d’acord amb les disposicions de l’article 76 del Codi de procediment penal; els agents del servei de policia van ser habilitat per procedir a la seva execució i els advocats dels recurrents van ser presents en els llocs objecte de perquisició, el 8 de juny del 2017”. Una altra cosa és que el mandat es va extralimitar, va anar molt més enllà. En certa manera, doncs, el TC admet, tombant també l’argumentació de la fiscalia, que es pretenia dur a terme una ‘fishing expedition’.

El TC reconeix que buscar proves per a la recerca de la veritat “és un objectiu legítim” i ja entén que qualsevol perquisició vulnera, d’entrada, la intimitat de l’afectat per l’escorcoll. Però això no treu que s’hagi de fer amb la proporcionalitat adequada i amb les mesures exactes per resoldre allò que es pretén en el cas concret i no en cap altre. Destaca l’Alt tribunal que quan la batlle va dictar l’aute ordenant els escorcolls sabia perfectament quin era el delicte que havia d’investigar i quina infracció concreta s’havia fet i era conscient, també, que els querellats i, per tant, objecte de la perquisició estaven també involucrats en el ‘cas BPA’. Per tant, hi havia d’haver una extrema cura que queda desvirtuada “tant des del punt de vista dels objectes confiscats com pel que feia l’abast de la seva aplicació areal”. El TC retreu que s’hagués acudit als domicilis personals i posa com a exemple que la perquisició era injustificadament àmplia el fet que s’hagués segrestat des de CD’s de música a llibres relacionats amb el ‘cas BPA’.

“Els termes ‘interès’ o ‘per la present causa’ són, l’un i l’altre, vagues i tenen com a conseqüència permetre segrestos indiferenciats de materials informàtics i de documents”, entre els quals elements “que no tenies res a veure amb el delicte de secret bancari, que és el que motivava la perquisició ordenada per la batlle”. Per tant, “la generalitat dels termes del mandat de perquisició (des del punt de vista dels objectes segrestats i de la seva vinculació amb el delicte presumptament comès) i l’amplitud del seu camp d’aplicació, combinat amb les circumstàncies en les quals es va emetre, indueixen el risc de perseguir altres delictes, concretament, aquells que deriven de la causa BPA”.

L’Alt tribunal manté en la seva sentència que “el mandat de perquisició hagués hagut de ser més precís en la identificació dels lligams entre els objectes segrestats i la infracció (que no es presumia, sinó que ja estava determinada) i hagués hagut de justificar la pertinença d’una perquisició als domicilis dels recurrents, en el marc d’una investigació relativa al delicte de revelació de secret bancari, element circumscrit lògicament a l’activitat professional dels recurrents”. En aquest marc, el dret a la intimitat dels germans Higini i Ramon Cierco “ha estat vulnerat”.

Text: Grup Cierco