El Samhain, que es pronuncia “sow-in” o “sow-ane,” era una de les quatre festes principals del calendari celta, i marcava el final de l’estiu i l’inici de l’hivern. Samhain tenia un gran significat espiritual, ja que es considerava un moment en què els límits entre el món dels vius i el món dels morts es tornaven més difusos, fet pel qual la gent creia que els esperits i ànimes dels morts podien tornar a visitar el món dels vius durant aquesta època. És, per tant, la festa considerada l’origen de Halloween.
El Samhain se celebrava a la nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre. Aquesta data coincideix aproximadament amb l’equinocci de tardor, quan les nits es tornen més llargues i els dies més curts. Les celebracions de Samhain eren diverses i podien variar d’una regió a una altra, però hi havia algunes pràctiques comunes:
Encenent fogueres: Es creia que les fogueres tenien un poder purificador i de protecció contra els esperits malignes. Les persones saltaven a través del foc com una forma de netejar-se i protegir-se.
Disfresses i màscares: Les persones es vestien amb disfresses i màscares per a confondre als esperits i evitar ser reconeguts pels esperits maliciosos.
Ofrenes als esperits: Les persones oferien aliments i begudes com a ofrenes als esperits i ànimes dels morts, com una forma de respecte i honor als seus avantpassats.
Recol·lecció de menjar i beguda: Samhain era un temps de collita, i les persones solien emmagatzemar aliments i begudes per a l’hivern durant aquesta època.